L’església de l’Esparra

L’antiga parròquia de l’Esparra és, ara, un veïnat de Riu­da­re­nes. Va ser actu­a­li­tat l’any 2017 amb motiu del 150è ani­ver­sari del nai­xe­ment de l’escrip­tor Pru­denci Ber­trana, que fou pro­pi­e­tari del mas Aspriu i que, en les seves nar­ra­ci­ons, des­cri­via aquests parat­ges i el tem­ple. Per això, el Cen­tre d’Estu­dis Sel­va­tans va idear un “iti­ne­rari Ber­trana” que per­me­tia seguir la petja de l’escrip­tor i, fins i tot, amb la com­pli­ci­tat dels actu­als pro­pi­e­ta­ris, donar una ullada al mas Aspriu. En gene­ral, ja de sem­pre, és un racó de la nos­tra geo­gra­fia sel­va­tana interes­sant per fer-hi excur­si­ons. En el nos­tre record tenim una visita de l’enti­tat bar­ce­lo­nina Ballets de Cata­lu­nya, el 17 de juny del 1984, que cele­brava el final de curs de les seves acti­vi­tats i va dema­nar a qui signa aques­tes rat­lles, de fer-los una con­ferència sobre la comarca de la Selva, pre­ci­sa­ment dins de l’església. També d’aquesta con­trada pro­ce­dia la nis­saga d’algun per­so­natge que es va des­ta­car a Amèrica, com el ban­quer llo­re­tenc Narcís Gelats i Durall (1845-1929), oriünd de la masia de can Gelats Vell. D’altra banda, el veïnat de l’Esparra s’ha fet famós, dar­re­ra­ment, per alguns esta­bli­ments rurals con­ver­tits en bons res­tau­rants. Aquesta vegada, però, n’hem de par­lar per un lamen­ta­ble esde­ve­ni­ment: l’església, dedi­cada a sant Martí, ha que­dat enru­nada. Com a parròquia ja es troba docu­men­tada l’any 1169 i, en aquells temps, tot sem­bla indi­car que depe­nia del mones­tir de Sant Pere Cer­cada. Els anys, el temps, les plu­ges... han estat ben per­ju­di­ci­als per a aquest tem­ple, que ja estava força deli­cat, ja que, com es veia a sim­ple vista, se n’havia hagut de reforçar l’esta­bi­li­tat d’algu­nes parets a còpia de tirants. Al vol­tant del 20 de gener pas­sat, es va pro­duir l’esfon­dra­ment del cam­pa­nar, que, per sort, va caure cap a l’inte­rior i no va afec­tar pos­si­bles transeünts que esti­gues­sin pel vol­tant. Amb el seu pes, però, s’emportà avall, també, part de la volta de la nau. La con­tem­plació de l’edi­fici enru­nat fa real­ment tris­tesa. La teu­lada esfon­drada neces­sita ser recu­pe­rada perquè la pluja no cai­gui a dins del recinte on hi ha, entre altres coses, un retaule fet, en temps de joven­tut, per Narcís Coma­dira. L’escàs nom­bre d’habi­tants de les cases dis­per­ses de l’entorn –la majo­ria sego­nes residències– i el fet que hi hagues­sin poques cele­bra­ci­ons litúrgi­ques en aquest tem­ple, fa témer que la recons­trucció serà difícil o, com a mínim, anirà per llarg. Una mala notícia per al patri­moni monu­men­tal sel­vatà.