LA GALERIA
L’església de l’Esparra
L’antiga parròquia de l’Esparra és, ara, un veïnat de Riudarenes. Va ser actualitat l’any 2017 amb motiu del 150è aniversari del naixement de l’escriptor Prudenci Bertrana, que fou propietari del mas Aspriu i que, en les seves narracions, descrivia aquests paratges i el temple. Per això, el Centre d’Estudis Selvatans va idear un “itinerari Bertrana” que permetia seguir la petja de l’escriptor i, fins i tot, amb la complicitat dels actuals propietaris, donar una ullada al mas Aspriu. En general, ja de sempre, és un racó de la nostra geografia selvatana interessant per fer-hi excursions. En el nostre record tenim una visita de l’entitat barcelonina Ballets de Catalunya, el 17 de juny del 1984, que celebrava el final de curs de les seves activitats i va demanar a qui signa aquestes ratlles, de fer-los una conferència sobre la comarca de la Selva, precisament dins de l’església. També d’aquesta contrada procedia la nissaga d’algun personatge que es va destacar a Amèrica, com el banquer lloretenc Narcís Gelats i Durall (1845-1929), oriünd de la masia de can Gelats Vell. D’altra banda, el veïnat de l’Esparra s’ha fet famós, darrerament, per alguns establiments rurals convertits en bons restaurants. Aquesta vegada, però, n’hem de parlar per un lamentable esdeveniment: l’església, dedicada a sant Martí, ha quedat enrunada. Com a parròquia ja es troba documentada l’any 1169 i, en aquells temps, tot sembla indicar que depenia del monestir de Sant Pere Cercada. Els anys, el temps, les pluges... han estat ben perjudicials per a aquest temple, que ja estava força delicat, ja que, com es veia a simple vista, se n’havia hagut de reforçar l’estabilitat d’algunes parets a còpia de tirants. Al voltant del 20 de gener passat, es va produir l’esfondrament del campanar, que, per sort, va caure cap a l’interior i no va afectar possibles transeünts que estiguessin pel voltant. Amb el seu pes, però, s’emportà avall, també, part de la volta de la nau. La contemplació de l’edifici enrunat fa realment tristesa. La teulada esfondrada necessita ser recuperada perquè la pluja no caigui a dins del recinte on hi ha, entre altres coses, un retaule fet, en temps de joventut, per Narcís Comadira. L’escàs nombre d’habitants de les cases disperses de l’entorn –la majoria segones residències– i el fet que hi haguessin poques celebracions litúrgiques en aquest temple, fa témer que la reconstrucció serà difícil o, com a mínim, anirà per llarg. Una mala notícia per al patrimoni monumental selvatà.