La mesa de diàleg

El premi Pulitzer Jared Diamond va publicar, abans de la pandèmia, el llibre Crisi, on fa un inusual paral·lelisme entre com els individus afrontem aquests moments decisius de la nostra vida i com ho fan els països. De manera que si, segons la psicologia clínica, hi ha dotze factors que incideixen en la solució de les crisis personals, aquests dotze factors també es poden aplicar a les crisi nacionals. Els 12 factors són el reconeixement d’estar en crisi, l’acceptació de la responsabilitat personal en aquesta situació, delimitar els problemes als quals cal trobar solució, buscar l’ajut d’altres individus, mirar com ho han fet altres persones, tenir un ego fort, fer una autoavaluació honesta de les teves fortaleses i debilitats, recordar l’experiència de crisis anteriors, tenir paciència, ser flexible per aplicar els canvis a la teva vida, entendre quins són els teus valors intocables i tenir en compte els lligams que et fan inviable segons quines decisions, com ara el fet de tenir fills. Bé, doncs, suggereixo a Quim Torra i Pere Aragonès que abans d’anar a la mesa de diàleg fitxin una psicòloga per analitzar els següents punts. 1) Que hi ha una crisi de país és evident 2) No ho és tant l’acceptació de la responsabilitat nacional. I cal que hi sigui. 3) Decidir el problema o problemes que es volen solucionar. 4) Analitzar si realment es pot obtenir ajut d’altres països. 5) Buscar models on inspirar-se. 6) Analitzar la fortalesa de la identitat nacional. 7) Fer una autoavaluació honesta de les fortaleses i debilitats del país. 8) Aprendre d’experiències anteriors. 9) Admetre els fracassos nacionals. 10) Ser flexible a l’hora de buscar les solucions. 11) Decidir els valors intocables. 12) Analitzar els condicionants geopolítics. És un bon inici, però no n’hi ha prou. Perquè en política, admet Diamond, també cal tenir bons líders i és bàsica la reconciliació entre les parts en conflicte, ja sigui dins del país o amb el veí. Així que a la psicòloga, afegeixin, sisplau, una mediadora.