Disculpes del rei Felip

Gest diplomàtic significatiu del qual algun altre membre de la reialesa en podria prendre nota: el rei Felip dels belgues ha demanat perdó per la violència del colonialisme en una carta al president de la República del Congo, coincidint amb el 60è aniversari de la independència del país africà.

El monarca es disculpa pel genocidi i l’esclavatge comesos durant el regnat de Leopold II –propietari del Congo gràcies a la Conferència de Berlín del 1885– i per accions posteriors de l’Estat belga. En aquest sentit, aquest país ja va demanar perdó pels 20.000 menors mestissos, fills de pares colons belgues i mares africanes, que van ser duts a Bèlgica per la força i que, en molts casos, van acabar sent apàtrides perquè no se’ls reconeixia cap de les dues nacionalitats.

Les arestes del colonialisme són múltiples i mai no és tard per fer-ne autocrítica, tot i que, per fer-la de debò, també caldria reparar la injustícia causada. A ningú se li escapa que l’acció del rei Felip té lloc enmig de les protestes antiracistes globals, l’espurna de les quals va ser la mort per asfíxia de George Lloyd als Estats Units quan un policia blanc li va clavar el genoll al clatell durant vuit minuts. La polèmica sobre l’enderroc d’estàtues de personatges històrics racistes també hi ha ajudat. Perquè tot suma. Sigui com sigui, el rei dels belgues demostra que té bons assessors i que hi ha Felips que sí que demanen perdó.