Opinió

Keep calm

El Congo

El que Mèxic va demanar a Espanya sense èxit és l’honradesa que Felip de Bèlgica ha tingut amb el Congo

La setmana passada, coincidint amb el 60è aniversari de la independència del Congo, es va produir un fet històric: el rei Felip de Bèlgica va demanar perdó de manera oficial al poble congolès “pel patiment i les humiliacions” comeses durant el període colonial. Recordem que l’any 1885 la Conferència de Berlín –que va repartir Àfrica entre les principals potències europees– va atorgar un vast territori batejat com Estat Lliure del Congo al rei de Bèlgica Leopold II. Aquesta propietat personal va ser administrada fins al 1918 pel mateix rei, amb una explotació sistemàtica dels seus recursos naturals gràcies al treball esclau de la població indígena. La petja que Leopold va deixar al cor del continent va ser un règim de terror en què eren freqüents els assassinats, les violacions i les mutilacions.

Però la gran novetat és que el rei belga Felip (no confondre amb un altre rei Felip que, aquest sí, no demana mai perdó per res) no només es va disculpar per aquests fets. El monarca belga també va lamentar (i això encara és més transcendent) “els actes de violència i de crueltat” que el seu estat va provocar durant els primers temps del Congo independent i que, segons el sobirà, “encara pesen sobre la nostra memòria col·lectiva”. Quins van ser aquests actes? Promoure un cop d’estat contra el govern legítim i segrestar, torturar, assassinar i dissoldre en àcid el principal líder del país, Patrice Lumumba, i dos dels seus col·laboradors. I després, entregar el poder a un criminal com Mobutu Sese Seko, que els assegurava continuar mantenint el control econòmic sobre l’excolònia. Demanar perdó només són paraules. I les paraules, certament, no reparen gaires coses pràctiques. Però recorden vostès com es va posar l’inefable exministre Josep Borrell, quan el president de Mèxic va demanar a Espanya un gest de constricció pels milers de morts que havia causat la colonització americana? Recorden aquella actitud xulesca, de perdonavides? Aquesta és la diferència entre començar a afrontar el passat i continuar negant-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia