Fem-la caure

Ja era hora que l’independentisme passés a l’ofensiva jurídica contra el màxim poder de l’Estat, i no només a la justícia espanyola –que ja hem vist per al que serveix– sinó també a Suïssa, on el rei emèrit hauria amagat una fortuna aconseguida il·lícitament.

Si al judici de l’1-O l’Estat es va treure de la màniga uns delictes que no existien, ara l’independentisme ho té més fàcil per tornar-s’hi: la donació de 100 milions a Joan Carles I des d’Aràbia Saudita ha estat documentada pel diari britànic The Telegraph, i no només no es va desmentir sinó que va provocar que Felip VI renunciés en plena pandèmia a la fortuna del seu pare.

La querella d’Òmnium Cultural contra el rei emèrit és un cas de justícia fins i tot abans d’arribar a la justícia. Si es pot demostrar que va augmentar el seu patrimoni personal a través de negocis privats podríem estar davant d’un cas de blanqueig de capitals, tràfic d’influències i frau a la Hisenda Pública. Venint del cap d’estat fins fa quatre dies, és massa gros com perquè ningú no fes res. Encara que no el reconeguem com a rei, encara que només sigui per trencar el silenci que impera dins del Regne d’Espanya (mentre que The Times, el Daily Telegraph o Le Monde hi dediquen amplis reportatges), encara que només sigui per evidenciar la fallida democràtica de l’Estat espanyol, calia fer-ho.

He sentit alguna veu –poques– que preguntaven per què hem de querellar-nos contra una monarquia que no reconeixem com a pròpia. Potser obliden que el rei és el capità general de l’exèrcit que ens oprimeix, i que el Campechano és l’home posat per Franco perquè res no canviés. Potser no tenen present que el discurs del 3 d’octubre legitimava la repressió contra la ciutadania d’aquest país i que, si no fem res, les diligències de la fiscalia seran una operació més per tapar-los les vergonyes. Per tot això, calia fer-ho. I perquè, en definitiva, forma part de la lluita per la llibertat de qualsevol poble, fer caure una monarquia corrupta.