A la tres
Tot va començar...
“La manifestació del 2010 va iniciar-ho tot. Amb la divisió i la repressió, no sé si som més a prop de l’inici o del final
El procés català, té una data d’inici en què s’encengués la metxa o l’espoleta que fes desenvolupar exponencialment l’independentisme? La coincidència general designa la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut aprovat pels ciutadans per amplíssima majoria, perquè un tribunal sentenciava com ha d’organitzar-se una societat que pretenia fer-ho d’una altra manera. Diversos fets van contribuir a multiplicar l’anhel, com la consulta d’Arenys de Munt del 2009, les del mig miler de municipis del 2011, els 11-S reeixits... Hem comprovat que la sentència era la primera mostra de la repressió judicial que cauria sobre l’independentisme. El 2017 vam creure que la repressió l’exercien els policies, però els cops de porra eren el pròleg del càstig judicial que ara es mostra en la seva màxima expressió, amb l’aplicació de la sentència per l’1-O. Sentència contra la qual s’ha recorregut al mateix TC en espera d’una justícia europea més equànime.
La constant i dissuasiva repressió atemoreix, veient la presó incondicional de què han estat víctimes dos joves immigrants que van llançar objectes als agents sense ferir ningú, o la petició fiscal de presó per a universitaris que reclamant una rebaixa de taxes van llançar pintura a altres agents. Sap el fiscal que la rebaixa de les matrícules l’ha aprovat ara el govern i tota la comunitat educativa se n’ha felicitat?
Amb tanta repressió i amb la divisió dels partits independentistes en el seu grau màxim –o no– es fa difícil esbrinar si som a prop del final del procés o del principi. La intrínseca divisió independentista no vol dir que es dilueixi el procés, ni que el vot sobiranista hagi de recular, si l’electorat valora eixos de decisió com la gestió diària. Fets imprevisibles com la Covid-19 marcaran els pròxims mesos i potser any, i de la resposta que en donem o hi doni l’Estat, en depèn que augmenti el gruix de catalans que volen marxar de l’Estat o els que ja hi estan bé. Serà més qüestió de majories i de convicció que no pas de força, com s’ha demostrat amb el coronavirus. Però la qüestió encetada el 2010 resta pendent.
