Cent milions de dòlars

Cent milions d’euros vindrien a ser uns vuitanta-vuit milions d’euros. Amb vuitanta-vuit milions d’euros no arreglaríem pas el món, però alguna cosa faríem. Si els tingués el nostre govern, per exemple, amb aquests vuitanta-vuit milions podria comprar, pel cap baix i a preu de venda al públic, que no pas negociant directament amb el fabricant, uns 880.000 ordinadors, que en són uns quants. Si volguéssim comprar termòmetres d’aquests tan moderns que et miren la temperatura a distància (aquests que veiem als aeroports, a les fronteres o en algunes empreses per detectar possibles casos de Covid), he calculat que en podríem comprar cap a 1.760.000, que no són pas tampoc precisament pocs. Si aquests diners els volguéssim destinar a construir escoles, perquè sempre en falten o perquè ara volem fer baixar les ràtios, si tenim en compte que he vist que alguns centres ben equipats s’acosten als sis milions d’euros de cost, en podríem arribar a construir unes catorze, d’escoles, que segur que podrien ser més, moltes més, si del que parléssim fos d’ampliacions o de dur-hi nou material o equipament. Fa molts mesos, molts, que sento els bombers lamentar-se que els falta material i que no hi ha prou camions de bombers en condicions per fer front als grans incendis forestals que hi pot haver aquest any, i que tant de bo que no hi siguin. He vist que fa pocs dies a Eivissa van posar en servei un nou camió de bombers que és una filigrana i que els ha costat més de set-cents mil euros. Amb els vuitanta-vuit milions d’euros que els deia, en podríem comprar més d’un miler, cap a 1.200, d’aquests camions. I ara que el govern ens vol fer dur mascaretes fem el que fem (ara sí, ara no, aquest govern, amb les mascaretes), en podríem comprar més de 88.635.000. I ep, de les bones, de les FFP2, eh? Ah. Ara m’adono que no els ho havia dit: vuitanta-vuit milions d’euros, uns cent milions de dòlars, és el que sembla que el rei emèrit ha estat amagant durant tots aquests anys en un compte a Suïssa, que mai ha declarat a Hisenda i del qual el fill diu que no en sabia res.