La pesca, al servei del futur col·lectiu

La Gene­ra­li­tat i la UE reco­nei­xen la feina de les con­fra­ries de pes­ca­dors del país nete­jant les res­tes de civi­lit­zació amb què van topant, en superfície o a molts metres de pro­fun­di­tat. Una mena d’arque­o­lo­gia, amb llau­nes o pots de iogurt que per­me­ten repas­sar l’evo­lució dels enva­sos en les últi­mes dècades, i que tin­dria la seva gràcia, si no fos per les partícules que no veiem i que s’aca­ben empas­sant els pei­xos i nosal­tres al dar­rere de la cadena ali­mentària. Però no n’apre­nem, i ara abun­den les tova­llo­le­tes humi­des, una nova moda de con­sum que con­vin­dria adap­tar a la cel·lulosa, com ja s’està fent amb els bas­to­nets de cotó fluix o les canyes de beguda bio­de­gra­da­bles. Vist el pano­rama amb les mas­ca­re­tes, que ja n’hi ha que suren, compte que no en volin. I si volen, a la pape­rera.