Burca sí, burca no
Governs, consistoris, institucions del país i de l'estranger hi donen voltes una vegada i una altra. El dilema és: ¿s'ha de prohibir l'ús del burca al carrer? Mai no hi falta la concreció final, al carrer, quan és de suposar que les dones no porten una peça tan feixuga per estar per casa.
El cas és que tothom opina sobre l'afer, des de particulars a associacions religioses o partits polítics. Davant de tanta divergència, travessada d'ideologies explícites o implícites, seria bo d'intentar una certa objectivitat. Partint d'una perspectiva racionalista, cal preguntar-se si és convenient que algú transiti cobert de cap a peus, sense que se sàpiga si és home o dona ni si porta quelcom perillós sota l'enorme embolcall. Una pregunta senzilla que mena a una resposta senzilla. No és convenient per a la seguretat pública, un tema que tant preocupa actualment. Vet aquí un motiu obvi per no permetre un vestit que fa invisible la persona.
Hi ha també una altra qüestió, aquesta que agombola en un farcell religió, cultura i drets de les dones. Tan sols atenent-nos a la primera raó exposada ja no caldria remenar l'assumpte per aquest altre cantó, però com que sembla que a molts els agrada la retòrica, abordem-lo.
És lícit preguntar-se per què hi ha algú, marit o líder religiós, que obliga una dona a ofegar-se allà dintre. Un home musulmà i premi Nobel de literatura, que porta per nom Orhan Pamuk, ho expressa per boca d'un personatge d'un dels seus llibres, ambientat al segle XVI: a les ciutats dels cristians, les dones es passegen portant descobert no sols el rostre sinó també els seus brillants cabells, el més atractiu d'una dona, i endemés el coll, els braços, i per aquesta raó els homes van amb les seves parts sempre erectes i caminen avergonyits, dolorits. Segons una tal exposició, gens menyspreable per procedir de qui procedeix, l'ocultació de les dones musulmanes es devia al fet que els homes volien estalviar-se problemes sexuals.
Entre els criteris del segle XVI i els actuals hi ha molta distància en gairebé totes les cultures. I quan en alguna no és així, cal recórrer a la raó, que és que la gent ha d'ensenyar la cara. De retruc, les dones aniran més còmodes.
