Corrupció i amiguisme (II)

Si es parla de diner negre ens referim al que no està declarat a Hisenda i que per tant, l’estat no coneix, ni controla. Segons els experts, que només poden fer presumpcions, el diner negre espanyol pot arribar al 15% del producte interior brut. Espanya i Catalunya –però sobretot Espanya, ja que vivim en un país molt centralitzat– van al davant. Si fos veritat, resultaria que vivim en un estat més ric del que sembla. Si parlem de diner negre, no sortim de l’aplicació del Codi Penal, ja que la corrupció és delicte. Però cal fer una distinció: el diner negre era un delicte tant amb el franquisme com amb la democràcia, però en el primer cas la moralitat quedava coberta per la manca de llibertats. En els anys de l’estraperlo tothom feia operacions de diner negre si volia viure.

Lluitar contra la corrupció, en l’actualitat, és procurar fer desaparèixer el diner negre. I els inspectors d’hisenda encarregats haurien d’inspeccionar les empreses de l’Íbex 35 i les grans empreses espanyoles. Posaria la mà al foc, si tan sols una d’elles no en té. Fa uns anys, amb motiu de la creació del BBVA, el president del Bilbao-Biscaia explicà al president del banc Argentaria, que acabava d’arribar, que tots els consellers dels bancs bascos tenien una bonica pensió per quan es jubilessin en un compte corrent de diner no declarat a l’illa de Jersey, un paradís fiscal aleshores.

Que els inspectors deixin en pau, de moment, els mecànics, els dentistes i els pakistanesos que treballen divuit hores diàries i es concentrin en els principals generadors de la producció espanyola i al mateix temps generadors de diner negre. És clar que serà difícil, ja que es trobaran que està situat en empreses domiciliades fora d’Espanya.

Entrem ara en el terreny de l’amiguisme, que pot pertànyer al ram penal o no. L’amiguisme és, per exemple, mirar al cel quan l’amic fa una malifeta. “Para eso son los amigos”. L’amiguisme és preparar un bon càrrec, ben remunerat, per a la persona que ha de deixar un càrrec, per les raons que siguin, de nivell inferior, però també ben remunerat. És el que els madrilenys han batejat com les “puertas giratorias”. El govern central –l’actual i l’anterior– té uns polítics amb un nivell professional baix, siguin del color que siguin. Una bona part d’aquest baix nivell és degut al fet que han funcionat les “puertas giratorias” i, en conseqüència, es manté el baix nivell dels funcionaris. Una democràcia com cal hauria de tenir uns polítics que representessin el primer nivell de la societat i no l’amic del camp de golf, de l’òpera o dels bons restaurants de la ciutat. Segurament ens esparveraríem si coneguéssim la quantitat d’alts càrrec ocupats per una de les múltiples formes de l’amiguisme.

Si liquidem la corrupció i l’amiguisme aconseguirem:

1. Augmentar el producte interior brut, de forma miraculosa.

2. Millorar l’administració pública i privada.

3. Que els càrrecs polític estiguin ocupats per aquells que més s’ho mereixen, i que poden tenir el pare que pasturava vaques a Cantàbria o que porta un comerç al Barri Vell de Barcelona i no tenen cap relació amb els cinquanta personatges que manen a Madrid des de fa dècades.

En definitiva, i no em sap greu ser repetitiu, fer desaparèixer la corrupció i l’amiguisme seria la primera mesura a prendre per aconseguir això que en diuen la reconstrucció nacional.