Terratrèmol revifa

Sorpresa! L’incombustible Jaume Grabuleda m’envia per WhatsApp una imatge amb un text: “T’agrada el nou logo de Terratrèmol?” Glups! Això només vol dir una cosa. Li truco i m’ho confirma: Terratrèmol prepara la tornada als escenaris... un quart de segle després del seu comiat. Com recorda Eloi Camps en el seu excel·lent llibre Mig segle de fressa. El rock i el folk a Banyoles i al Pla de l’Estany (Quaderns de Banyoles, 2018), “Terratrèmol va ser un dels grups de la línia dura del rock català, juntament amb Sangtraït, Tot Sants i Capdetrons, entre d’altres”. El grup va funcionar entre el 1990 i el 1997 i va enregistrar dos discos, El foc que tu demanes (1991) i Passió sota la pell (1992), publicats per Picap, on Terratrèmol compartia catàleg amb Sangtraït i els mallorquins Tot Sants. Terratrèmol va tenir força repercussió, va tocar davant de grans audiències i va tenir èxits com ara Místic, Bany d’amor i Gegant de formigó, inclosos en recopilatoris com ara Foteu-li canya i Les millors balades del rock. Terratrèmol va néixer com el projecte del cantant banyolí Jaume Grabuleda i el guitarrista empordanès Joan Cardoner, que uns anys abans havia estat a Rockson amb el bateria de Sangtraït, Martín Rodríguez, i fins fa poc van tornar a coincidir tots dos a Los Guardians del Pont (LGP). Els arbres genealògics del rock empordanès són amplis i frondosos.

Cardoner no està en la nova versió de Terratrèmol, que Grabuleda defineix com a “intercomarcal”: a part d’ell, en representació del Pla de l’Estany, hi ha també el bateria Sebas Povedano, de Manlleu (Osona), ja inclòs a la formació històrica del grup; Josep Galdon, de Medinyà (Gironès), que tocava la guitarra en la segona formació de Terratrèmol, la que va debutar el 1993, i ara s’encarrega del baix; Jordi Reyner, guitarra i veus, que viu a Besalú (Garrotxa) i ha tocat també amb Grabuleda a Black Bells, grup d’homenatge a AC/DC, i el teclista Raül Àguila, de Figueres (Alt Empordà). Ja han començat a assajar i, a més de recuperar cançons dels seus dos discos dels noranta, també estan preparant temes nous, com anuncia el sempre entusiasta Grabuleda, que als 67 anys continua posant-se en la pell i la gorra de Brian Johnson a Black Bells i també forma part del grup d’havaneres Els Cantaires de l’Estany. Ara, després de reflexionar sobre algunes errades del passat, diu: “Mai més ningú no em manarà.” Ah, el nou logotip del grup l’ha fet el seu fill Marc.