TV3: fer política o que te la facin

A TV3 es pot veure un anunci en què inflen el pit recordant que van ser els primers a estrenar-se, fa 25 anys, a internet. “TVC Online, la primera en català”, deia l’eslògan de l’època, en la qual es va intentar canviar el “3” per la “C” de Catalunya; aquell era el debat. Televisió de Catalunya, una marca que mai va fer fortuna entre els espectadors, que van interioritzar el 3 com a principal, propi i referent. Retrocedim al passat per entendre el present –sempre s’ha de fer– arran de la polèmica de la llengua amb Drama. “Sue Ellen, ets un pendó”, de Dallas, és la gran fita, el gran pas endavant, de la normalització lingüística. Ara, al carrer, fem passos enrere, i s’ha perdut des del “pendó” al “festejar” amb un retrocés del català evident. Fa temps que TV3 ha deixat de ser referent, pionera. Ens diran que el problema és de diners. El problema és un mitjà públic mastodòntic que ha calcat els mateixos vicis que TVE. La creació de TV3 va ser cabdal per a la cohesió social del país i ara ho és per a la seva descohesió. Joan Fuster deia que la política, o la fas o te la fan, i amb TV3 ens l’han acabat fent, claudicant amb la llengua, deixant de ser els primers, reculant. La Televisió de Catalunya, pal de paller d’un sistema mediàtic català fort, contrapès de l’espanyol, més fort i nombrós, s’ha quedat en autonòmica; això és el drama.