Reflexió a Poblet

La gira dels reis Felip VI i Letícia havia d’agrair l’esforç de la societat espanyola després de l’estat d’alarma i destacar la tasca dels sanitaris. La Casa Reial va camuflar-hi una campanya de millora de la imatge, aprofitant el bri d’optimisme del juny passat sobre la superació del virus, i així mirar de compensar la pluja d’informacions sobre les comissions, anades i vingudes de capital des de Suïssa i amenaces del rei emèrit Joan Carles. Però el que havien de ser visites amables han estat farcides de crits a favor de la república, arreu. Avui, la fugaç i incòmoda visita a Poblet. Magnífica abadia per a la reflexió, però sense hospital –el de referència és Valls– ni centre de recerca a prop.

Tot i que els reis van visitar altres zones de l’Estat afectades pel temporal Glòria, no van passar per la Conca, tot i les morts del Francolí. Avui s’hi acosten, però la visita tornarà a tenir el denominador de la darrera: protesta i desafecció. La visita encapsulada pels premis Princesa de Girona va ser una mostra de com n’estem de lluny els catalans de la monarquia espanyola. Tant com ara miren d’apartar Juan Carlos de la Zarzuela per desvincular-lo de Felip VI.

La filtració sostinguda d’informacions sobre el rei emèrit no són cap altra cosa que una tàctica per conscienciar de com n’és d’important retirar Joan Carles i mantenir Felip VI. Però la crisi de la monarquia és tan gran que fins i tot el president del govern insta a investigar-ne els draps bruts, malgrat que no s’atreveix que el Congrés l’avaluï. Ahir ho reclamava ja la secretària general dels socialistes. No gosen encara afrontar que la monarquia està en caiguda lliure. L’Estat actua maldestre com en el cas dels presos polítics catalans: venjança i escarment amb els líders o els que cal arraconar. Ara assenyala Joan Carles però no resol el problema de fons que se’ls està fent gran: la monarquia. La incapacitat per solucionar la desafecció de Catalunya l’hem reiterat el cap de setmana, amb els clarividents presos comentant el pendent problema polític en el seu primer permís del tercer grau.