opinió
Mecanismes de participació i «governança» compartida
La participació ha estat sempre un dels eixos importants de la política del govern de la ciutat de Girona, tant de les associacions de veïns com del conjunt de la ciutadania
Ramon Macaya, president de l'associació de veïns de Santa Eugènia de Ter, publicà el diumenge 23 de maig un interessant article, on plantejava obertament que a Girona fóra bo tenir més mecanismes i procediments per tal que les associacions, entitats i la societat civil poguessin participar més en les decisions de govern de la ciutat. El cert, però, és que els mecanismes, camins i maneres de participar i col·laborar amb el govern municipal són molts i diversos. En donaré alguns dels exemples més evidents.
La participació ha estat sempre un dels eixos importants de la política del govern de la ciutat de Girona, tant de les associacions de veïns, com del conjunt de la ciutadania. Les institucions i els mecanismes de participança estan regulats des de novembre de 2005. L'Ajuntament ha posat a disposició de tota la ciutadania els següents drets: el de petició, perquè tothom pugui realitzar sol·licituds de matèria municipal; el de proposta, per a prestació de serveis públics municipals; el d'audiència pública i debat, per tenir mecanismes de trobada i diàleg; el dels veïns i veïnes, per demanar una consulta popular; o el d'iniciativa privada, per promoure accions o activitats municipals. Ha fet taules territorials a diferents barris de la ciutat. Ha invertit i acompanyat les entitats, perquè poguessin gestionar-se amb completa independència i autonomia. Ha fet passos endavant per definir entre tots nous plans d'usos en espais característics de la ciutat. Tothom pot fer arribar la seva veu directament a l'equip de regidors i regidores per mitjà de la bústia d'avisos del consistori. La xarxa urbana de centres cívics és amplíssima i, en aquest terreny, el govern ha avançat moltíssim els últims anys.
Per altra banda, les eleccions continuen sent el mecanisme més fiable de participació. A Girona, des de l'any 1976, hi ha hagut un total de 32 processos electorals i democràtics (8 eleccions municipals, 8 del Parlament de Catalunya, 10 del Congrés i Senat i 6 del Parlament Europeu), sense tenir en compte els diferents referèndums, tant de lleis orgàniques i constitucionals, com dels de l'Estatut de 1979 i 2006. A les eleccions municipals de 1987 el percentatge de participació va ser del 66,77%; el 1991, del 57,97%; el 1995, del 63,88%; el 1999, del 57,9%; el 2003, del 61,3%; i el 2007, del 51,29%. Aquestes són algunes dades sumarials per tenir en compte que, ara com ara –tot i els problemes i limitacions– les eleccions són l'espina dorsal del sistema democràtic. No podem menystenir les consecucions de la democràcia representativa en nom d'uns ideals de democràcia participativa que no hem atrapat, ni a Girona ni a cap país del món.
Estic convençut que incrementar la participació ciutadana és un bé per a la comunitat i la ciutat, per a la cohesió i la unitat. El govern ha apostat fort per anar fent avenços notables en aquesta qüestió. Els representants polítics han estat escollits per la ciutadania i això suposa haver d'assumir un deure de responsabilitat amb el conjunt de la gent, a favor del bé comú i de la ciutat. Cal escoltar tothom i viure sempre a peu de carrer, a prop de les persones, per poder tenir coneixement i prendre la millor decisió al marge de qualsevol interès parcial. Aquest exercici a vegades suposa fer enfadar algunes persones per poder acontentar la majoria.
Santa Eugènia de Ter és una prioritat de govern durant els últims anys. El pla de barris de l'Ajuntament i de la Generalitat hi inverteix 14 milions i mig d'euros per a la frontissa, que ja està en tràmit de licitació; per al nou centre de dia, que ja està aprovat; per a la construcció ja realitzada de rampes per a l'accessibilitat a Can Gibert; per la reforma de la plaça Santa Eugènia, per a la rehabilitació de la fàbrica de la Marfà; per a la construcció de noves estructures a l'espai del mercat; per reurbanitzar el carrer Maçana, el carrer Orient i el carrer Montnegre; per adequar les voreres i la retirada de cables aeris als carrers Santa Eugènia, Montseny, Maçana, Puigmal, Bassegoda, Sant Sebastià, Orient, Mare de Déu de la Salut, Balandrau, Bastiments, Campcardós i Puig Neulós; per estendre la xarxa Wi-Fi; per relligar territorialment i cohesionar socialment Girona. El valor de totes aquestes millores i avenços és importantíssim per al conjunt de la ciutat. Perquè barri a barri és la manera de fer una ciutat tan maca com Girona, en la qual tots els barris hi aporten part de la personalitat de la nostra ciutat.
