L’enemic exterior, un recurs fàcil

Un cop queda demostrada la incapacitat per resoldre els problemes de casa, el recurs fàcil és buscar un “enemic exterior” i culpar-lo de tots els mals. El tancament de fronteres sempre és això, un replegament i una excusa de mal pagador. França i Espanya han renunciat a fer el pas, per ara, sense descartar-ho si les coses van pitjor. Però si tothom fa el que toca, la frontera poca cosa hi té a veure. És més perillós que els barcelonins vagin a la Cerdanya o a la Costa Brava, que els tolosans vagin a les platges del Rosselló, o que els perpinyanencs vagin a la Jonquera? El perill és no fer cas a les recomanacions bàsiques siguis on siguis; la gent impresentable que passa de tot és a banda i banda, encara no hi ha frontera per aïllar-la. Llàstima.