Una comunicació de pel·lícula

Alguns moviments en els darrers dies auguren alguns canvis i nous camins després d’ aquest estrany període estiuenc. El més sorprenent de tots ha estat aquest anunci televisiu, per part dels mateixos protagonistes, de la bona entesa que hi ha ara entre el president i el vicepresident de l’anterior govern, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, un a l’exili i l’altre a la presó. Escoltar aquestes declaracions i asseverar que fins a tres vegades a la setmana han establert algun tipus de comunicació entre ells mentre els partits i els grups parlamentaris que lideren s’han estat posant totes les traves possibles en aquest final de legislatura, fins i tot enmig d’una epidèmia, no sembla una qüestió que hagi de passar de forma banal. Quan Puigdemont copa l’atenció mediàtica pel seu llibre sobre els fets d’octubre del 2017, Junqueras també ocupa una de les franges televisives de més audiència per concedir una entrevista. Paral·lelament en el temps, just ahir el president Torra i el vicepresident Aragonès van presentar junts un pla de reactivació econòmica per fer front a l’epidèmia. I avui, per reblar la situació, arriba l’acord europeu que ha d’ajudar a transformar el sud del continent amb una aportació econòmica que estava en risc. Tanta bona entesa, però, no sé pas si és positiva.