Vergonya aliena

Des que el Tribunal Suprem va imposar el fals relat que transformava una manifestació pacífica i un referèndum democràtic en sedició, la resta està sent “avall que fa baixada”. Ara és el torn dels exmembres de la mesa del Parlament Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, Anna Simó i l’exdiputada Mireia Boya, que estan sent jutjats al TSJC. El seu delicte, com el de la presidenta Carme Forcadell, és permetre que el Parlament debatés i votés una qüestió que el Tribunal Constitucional va decidir que no volia que es debatés. Tota una definició del sistema polític que regeix a l’Estat espanyol: “vostè debatrà i votarà només el que jo li digui i, si no obeeix, rebrà.”

Per tant, els magistrats Jesús María Barrientos, Carlos Ramos i Jordi Seguí ho tenen força fàcil. Una mica de copy paste i quedaran la mar de bé amb el seu cap, el president del Tribunal Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, que és la icona de la imparcialitat del poder judicial a Espanya, tal com va demostrar fa dos dies al col·legi d’advocats de Madrid, referint-se a la qüestió com “el desafio independentista”. No ho pot evitar, igual que Vox no pot evitar demanar dotze anys de presó a cadascun dels diputats per pertinença a organització criminal.

Aquest judici també és una vergonya en termes de justícia i de democràcia i l’únic consol possible davant tant d’embut, tant blanc i negre i tanta mala fe és que el Tribunal Europeu de Drets Humans, que no avala que “es persegueixin diputats penalment pels seus vots en l’exercici de les seves funcions parlamentàries”, els posi tots al seu lloc