Costa d’entendre

Tinc un llibre per retornar a la biblioteca Andreu Nin. Vaig agafar-lo en préstec poc abans de l’estat d’alarma i l’he deixat a Barcelona en espera que, com està previst, la biblioteca reobri al mes de setembre. Aquesta espera, però, s’ha convertit en un desig de compliment incert en relació amb l’evolució a Barcelona de la Covid-19. El llibre, en tot cas, no és res més que un pretext per parlar del fet que aquesta biblioteca, com tantes altres, fa mesos que està tancada i que, per tant, resta en suspens la seva funció cultural i social. Tal funció és important en qualsevol lloc, però potser d’una manera especial al Gòtic, un barri on falten més espais comunitaris que creïn un sentit de pertinença contrariant la pèrdua d’identitat i de vincles socials accelerada per l’especulació i els negocis lligats al turisme ara pràcticament absent. Sempre m’ha agradat entrar en aquesta biblioteca fent-me fins i tot il·lusió pel nom que duu: el d’un intel·lectual revolucionari i un militant de la cultura que va traduir Crim i càstig i Anna Karènina, entre altres obres dels grans novel·listes russos, i que, en la seva estada a Moscou als anys vint del segle passat, va conèixer la implantació del totalitarisme estalinista del qual va ser víctima durant la guerra civil espanyola. El cas és que m’agradava veure-hi estudiants; veïns que aprofitaven el wi-fi, els diaris i revistes posades a l’abast, potser també l’aire condicionat del local i qui sap si el fet d’estar en silenci, però en companyia. Quan sortia de casa durant el confinament, tan poques vegades i sentint-me com una furtiva, m’entristia més que la biblioteca estigués tancada que el fet que les Rambles estiguessin desertes. Després, quan va començar el procés de desconfinament, aquesta i altres biblioteques van romandre tancades mentre que els comerços anaven obrint-se. Fins ara i com a mínim fins al setembre. No ha sigut possible establir unes mesures de seguretat sanitàries que permetessin obrir-les? És perquè és un espai tancat? N’hi ha d’altres que van obrir-se. El paper dels llibres pot ser transmissor del bitxo? També els ordinadors? No en tinc ni idea i, per tant, no m’atreveixo a dir res en aquest sentit. Però em costa d’entendre que no hagi sigut prioritari obrir els espais de la cultura. I que part dels que han pogut obrir siguin dels primers a tancar-se de nou.