Tribuna
Globalitzats
Què volem dir?, què significa aquest mot tan sentit amb la Covid-19: globalització?, quin concepte amaga aquest mot? Ens anuncia un planeta dominat des d’un centre de poder tancat en un globus, potent, envoltat dels estris necessaris per decidir quina política aplicarà a l’hora d’aconseguir una síntesi de tot el conjunt dels països del planeta? Xuclar els elements necessaris per a arribar a aplicar un model de productivitat i de vida arreu, tant a l’anella de ponent a llevant com la que es mou d’un pol a l’altre? Per a arribar a generar, des d’allà, un codi conceptual que faria un esquema unitari, vàlid per a cada indret, fos en un racó de les muntanyes, a prop dels mars, a les aglomeracions en urbs, intenses o no.
Aplicable als homes i dones del gel, seguint per les terres que viuen sota les assolellades, impecables. De les terres que tenen una nit quasi eterna. Desplaçats per tota la fase intermèdia del pol Nord a l’equador. Del pol Sud a l’equador. Que seguiria la globalitat física per a extreure’n la globalitat de tots els sapiens que es belluguen pels carrers i les places, pels prats dels cims de les muntanyes, resultat de les diverses orogènies, tots els sapiens que es belluguen en bordes amagades dels camins ral, en les petites unitats que s’esmunyen pel territori. Serien per a ells els conceptes bàsics per a aconduir els éssers humans que s’hi mouen?
Seria fàcil una terra on el sentit de treball fos el mateix per a les persones que es mouen pels tallers, els magatzems, els que operen des de vaixells solitaris connectats arreu amb les tècniques informàtiques, els que atenen els clients, els que es dediquen a transmetre coneixements, els que estan al servei dels malalts, els que organitzen tot l’espectre de les fonts de producció agrícola i ramadera, els que distribueixen el gènere produït als vasts camps de fruita, els que tot el dia volten una mica enlaire tancats en jets.
Seria el mateix concepte per a aquells que, amb embarcacions miserables travessen fronteres de murs filferrats o alçats amb ciment armat? Serviria igualment el concepte de treball per cadascun d’aquests sectors, de les persones que hi estan agafades? I feina seria el mateix concepte per als migrants dels mons que estenen mantes per les fires i els mercats de les voreres urbanes. Seria el mateix el concepte fred per als que temptegen vides prop del glaç que per als que s’arramassen per les ribes dels corrents de l’aigua? Seria el mateix el concepte temps per els malalts del poder del diner?
Voldria dir el mateix el concepte camí per a cadascuna de les persones d’Alaska que per als caminants eterns de les sabanes dels nostres orígens primers, fins a arribar a les aigües del llac Turcana, on la Lucy va alimentar-se, on va morir. Seria el mateix el concepte dia pels pastors, els pescadors, els informàtics? Què significaria organització, i què significarien les postes i les sortides de la llum pels horitzons, les pluges d’aigua i les pluges d’estels?
La globalització que pretén un centre de poder i una gran uniformitat de la societat sencera, aquesta que s’arrapa a la gravetat per a no envolar-se espais enllà. Què voldrien dir les pàtries, i les nacions, què seria un país i aquell petit cant que parla de la nostra terra nostra? I on haurien anat a raure les teories que han pretès imposar els conceptes d’un capitalisme, anomenat liberalisme i neoliberalisme, d’un modus de producció comunista, passant per la internacional segona i les rebaixes comprades per les masses conscienciades anomenades socialdemocràcies o keynesianisme. Què se n’hauria fet?
Seria el mateix concepte el nom de la rosa?