Taules, records, amics

Quan fa dues setmanes vaig evocar els records d’El Celler de Can Roca primerenc després de visitar el Mas Marroch, el nou restaurant dels germans Roca, no podia imaginar el retorn que va tenir l’article a les xarxes i privadament, i això em va portar a pensar que, a l’edat que ja tenim, moltes taules de restaurant, molts records plaents de temps enrere, van associats inevitablement a les persones amb qui ho vas viure. Per això em va saber greu no haver escrit que la meva primera experiència al Celler va ser gràcies a en Joan Roca Costa, Joroco, un excel·lent periodista perdut a les xarxes de l’ACB que, tot just adolescent, ens va acompanyar a un grup de periodistes que començàvem a conèixer món amb en Narcís Planas a taules tan diverses com les de La Pequenya (ara La Roca Petita) o el Selva Mar i el Sant Agustí (després Mar Plaça) o l’efímer Joker, que va excel·lir amb l’Àngel Vilanova com a maître abans de la seva aventura a Peralada. Eren anys de feina viscuda al límit i d’això en poden donar fe la colla d’amics que associo a molts locals. Amb en Xargayó vaig conèixer El Bulli; amb en Jordi Bosch Molinet, el Big Rock de Carles Camós; amb en Danés, el Lince, aquests i molts altres, i amb tots ells i fidels a la saviesa d’en Jaume Font Estival, l’enyorat Els Caçadors de Palol de Revardit del gran Santi. Al Motel m’hi van portar de molt jove la gent de Contraste de pareceres, un programa esportiu de Radio España de Barcelona, i sempre cal tornar-hi, ara amb els amics d’El Punt, en Ventura, en Nisso, la Tura, l’Oller, en Molins, l’Enric i el nostre Gadafi. Amb algun d’aquests, amb en Vador Garcia-Arbós i l’Àngel Quintana, al capdavant, recordo memorables àpats al Massana quan hi deixaven més que el que guanyàvem treballant els diumenges. O els sopars a El Balcó del carrer Hortes de Girona, cada dimecres durant tants anys amb la Tura i el Tià Salellas i tota la colla. O amb en Xirgo a El Trull, a vegades de matinada. Sempre la feina, els amics i les taules. Per això, de la meva etapa esportiva, lligo el Purgatori d’Olot als partits de la Unió, el Mirallac al Banyoles o la Fonda Europa als equips de tercera o el mateix Girona quan jugava a preferent. O ca l’Arqué als meus anys a Badalona. O La Crosa, associada a en Joan Bosch. Em deixo restaurants i amics. Ja em perdonaran. Ara que a vegades ja toca fer memòria, ells sempre hi són.