Jutjar el rei emèrit

És tota una mancança política que ara mateix no existeixi a l’Estat espanyol un Partit Republicà amb cara i ulls i amb possibilitats de governar. Felipe González va encetar converses amb la monarquia després d’haver guanyat el Congrés de Suresnes els anys setanta i amb el cabdill Franco al peu del canó. Els històrics socialistes Largo Caballero i Pablo Iglesias eren republicans de cap a peus. Des de Felipe Gonzalez el PSOE ha mantingut una bona relació amb la monarquia. En algunes ocasions fins i tot desmesurada. Podem hi conviu perquè participa en el govern i amb matisos accepta de dalt a baix que Felip VI sigui el cap de l’Estat. La majoria de l’actual oposició venera i accepta la figura del rei. En els darrers temps, JxCat ha mantingut una actitud molt critica i fins i tot de rebuig pel comportament de Felip en els fets del voltant de l’1-O. ERC queda absent de veneracions al rei pels més de vuitanta anys de portar a la samarreta la sigla republicana. En el seu moment, la llavors diputada Pilar Rahola es va fer famosa perquè després de visitar el rei va dir que havia anat a veure el ciutadà Joan Carles, anècdota que ara mateix és molt lluny d’una realitat de presumptes corrupcions del rei emèrit. El Suprem ha designat Manuel Marchena com el magistrat competent per decidir l’admissió a tràmit o no de la querella presentada per Òmnium contra el rei emèrit. Marchena té ara l’oportunitat de demostrar la seva imparcialitat i d’admetre la querella després d’haver redactat personalment la sentencia de l’1-O. No crec que Marchena sigui republicà. Diuen que tenia un avi que era militar i republicà. El que ha de ser Marchena és un bon jutge, ni monàrquic ni republicà, i obrir una investigació a un personatge que està en dubte. Que jutgin el rei i l’alt tribunal tindrà credibilitat.