Galdós al Congrés

Madrid celebra l’Any Galdós en memòria de l’escriptor canari Benito Pérez Galdós en ple centenari de la seva mort. L’autor dels Episodios Nacionales va viatjar, amb 19 anys, a Madrid, i va ser diputat al Congrés, així que l’efemèride invita a rastrejar què va dir a l’hemicicle. La Gloriosa el 1868, el destronament d’Isabel II, l’entronització d’Amadeu de Savoia el 1870, el Pronunciament de Sagunt del desembre del 1874 del general Martínez Campos, que suposa la restauració borbònica en la figura d’Alfons XII... L’etapa és convulsa i aviva la curiositat de què va dir Galdós, diputat per Guayama (Puerto Rico) entre el 1886 i el 1890 i, més tard, per Madrid (1907-1914) i Las Palmas. I ara ve la decepció: més de dotze anys amb escó i el diari de sessions del Congrés (volum 158, pàgina 4.570) té una sola intervenció de Galdós i és de tot menys èpica. Presidia la sessió de l’1 de juny del 1909 Eduardo Dato, i el motiu de la intervenció era convocar l’elecció parcial d’una vacant al districte de Madrid per la renúncia de Luis Morote. “Dues paraules només, senyors diputats, i encara dues em semblen moltes, paraula i mitja, o mitja només, per dir-vos que, com a únic representant per Madrid de la minoria republicana, em correspon l’obligació i l’honor, honor que és molt gran per a mi, de presentar al Congrés el missatge que ara passarà al senyor president de la cambra perquè aquesta resolgui el que cregui més ajustat a llei.” I fins aquí. No es pot negar que Galdós va prevenir de futurs mals: no cal fiar-se mai de qui diu: “Dues paraules només...” Al final sempre en venen més, i no necessàriament han de ser brillants.