Corriols de Farners

Els confrares de la ratafia ja tenen macerant-se totes les herbes collides als indrets per on —com hi ha món!— no passarà la MAT. La ratafia Corriols, doncs, aviat estarà a punt. Però, per si de cas, et diré la meva recepta, que mai no m’ha fallat. En un bany d’aiguardent i una mica d’aqua vitae de la que ens explica Ramon Llull, hi fico nous verdes collides entre Sant Joan i Sant Pere. Després agafo un brot de flor romanial, i amb permís d’en Xesco Boix, n’hi vesso dos pètals (el tercer me’l guardo a la butxaca per si el conte hagués de menester). Hi afegeixo uns brins de l’herba Moly que va retornar l’aspecte humà als mariners d’Ulisses. Que no hi falti tampoc unes quantes herbes que em porta cada any Panoràmix, el druida del poblat gal. De Mallorca, gairebé sempre em decanto per la flor màgica del taronger. Del País Valencià hi poso una mica de coloret rosat de la preciosa Silene que rebenta la roca del penyal d’Ifac i del Principat (sense arrencar-ne ni un bri, entesos, diumenjaires?) faig que entri a la garrafa l’aroma i el groc delicat del marcòlic de Núria. Parlant de colors... La farmacèutica i etnobotànica colomenca Anna Selga m’explica que quan va escriure el magnífic llibre Els colors de la ratafia sobre les herbes amb què ella elabora el licor (amb precisa i preciosa documentació científica), se li va presentar el dubte de com ordenar-les en el text. —“L’alfabètic, les farmacèutiques el tenim avorrit, tot el dia el fem servir amb els medicaments...” Descartada la denominació científica, va considerar-ne el nom popular, però hi havia tantes variacions d’una zona a l’altra...! Total, que va ordenar el treball de la manera més màgica: pels colors de les flors. El llibre de la Selga és una mica la bíblia de la ratafia Corriols, que serveix als abnegats activistes del No a la MAT per finançar la lluita contra Endresa i Red Eléctrica. Doncs ara et diré el que sospito: els confrares de la ratafia se’m deuen haver copiat alguna cosa de la meva recepta perquè la Corriols també et dona el poder de guariment de la flor romanial, la força dels gals contra l’invasor, la humanitat de l’herba que el déu Hermes va lliurar a Ulisses i l’estimació envers els Països Catalans, que sents perenne quan ensumes les nostres herbetes màgiques. Doncs au, ara que ja saps tot això, et vull veure corrent a reservar el teu flascó de la ratafia Corriols perquè no sigui a tu a qui et pugin els colors a la cara...