Opinió

Tribuna

Sobre Llibreriesobertes.cat i Amazon

“El repte és mantenir les llibreries de proximitat i, al mateix temps, tenir accés a un bon servei ‘online’ per als qui ho prefereixin. Desconec si les llibreries poden fer front comú en aquest sentit

Repro­du­eixo una piu­lada a Twit­ter, publi­cada fa dies per la lli­bre­ria L’Illa: “Cli­enta al telèfon: Vull pre­gun­tar si teniu un lli­bre, abans de dema­nar-lo a Ama­zon. Nosal­tres: No el tenim, però el pots tenir en dos dies. Cli­enta: Gràcies, si un cas, ja tru­ca­ria. Aquesta és la rea­li­tat de les lli­bre­ries i la seva ruïna.” A la con­versa dei­xen clar que, en fer la comanda a través del web, la lli­bre­ria ofe­reix el lliu­ra­ment de manera gratuïta. La piu­lada des­en­ca­dena una con­versa amb comen­ta­ris com els següents: “Quins pebrots, la gent no té ver­go­nya!”, “No, no en tenen, tot ha de ser imme­diat”. El des­a­com­ple­xa­ment d’alguns lec­tors indica que l’acti­tud de “Ja el com­praré per inter­net, perquè surt més barat” s’ha nor­ma­lit­zat; alhora, també, alerta de la tàctica que prac­ti­quen alguns webs: d’entrada, apli­quen un màxim per­cen­tatge de rebaixa, que és d’un 5% en el cas dels lli­bres. Doncs sí, en nosal­tres actua una manera de fer apres­sada, fruit de la con­signa “Ho vull, ho tinc”, que fins fa pocs anys publi­ci­tava una enti­tat bancària. Aquesta llei de men­ta­li­tat s’ha ins­tal·lat en l’incons­ci­ent col·lec­tiu de manera osten­si­ble, sense tenir en compte que això pot repre­sen­tar el tan­ca­ment de molts petits comerços, lli­bre­ries inclo­ses.

Durant anys de benes­tar econòmic ens han vol­gut fer creure que tot el que desit­gem es pot obte­nir de manera imme­di­ata. En aquest sen­tit, Ama­zon (un imperi fun­dat per Jeff Bezos que ja con­trola un terç de la capa­ci­tat d’emma­gat­ze­ma­ment del núvol mun­dial i que, als Estats Units, per cada lloc de tre­ball creat, n’ha des­truït dos que ja exis­tien ante­ri­or­ment) és només la punta d’ice­berg d’una estratègia comer­cial agres­siva però tan­ma­teix reei­xida; una fórmula exi­tosa que algu­nes empre­ses –apro­fi­tant la glo­ba­lit­zació– uti­lit­zen per fer negoci i per esqui­var, si poden, la con­tri­bució a la hisenda dels països on gua­nyen més bene­fi­cis. Aquesta situ­ació afecta molts nego­cis del nos­tre país, espe­ci­al­ment les lli­bre­ries, que tre­ba­llen amb un marge de bene­fici molt ajus­tat.

Pel que fa al carai de con­fi­na­ment, una bona notícia és que ha aug­men­tat el nom­bre de lec­tors joves d’entre 18 i 20 anys (segons un informe de l’empresa Conecta Rese­arch & Con­sul­ting, molts dels enques­tats reco­nei­xen que la lec­tura ha estat la ter­cera acti­vi­tat que més els ha aju­dat a supor­tar la situ­ació). En temps de reclusió també s’ha creat la pla­ta­forma Lli­bre­ri­e­so­ber­tes.cat, impul­sada per la coo­pe­ra­tiva SOM* i l’agència Mor­ten­sen, que ha rebut el suport d’edi­tors, lli­bre­ries i enti­tats cul­tu­rals com Òmnium Cul­tu­ral, que en va fer una cam­pa­nya homònima. Tot ple­gat ha permès que mol­tes lli­bre­ries rebes­sin des del pri­mer moment el 100% de l’import de la venda de lli­bres. A canvi, els com­pra­dors hem accep­tat pagar per enda­vant i espe­rar-nos a rebre els exem­plars. Però ara què? Com es pot convèncer els lec­tors que no “mili­ten” en aquesta causa que com­prar a les lli­bre­ries és més eficaç i sos­te­ni­ble?

La crisi econòmica i el relat distòpic que ens van ser­vint per capítols en aquest des­con­fi­na­ment inter­rup­tus que vivim, tam­poc aju­den gaire. Molts autors hem anat cre­ant xarxa i aju­dant-nos mútua­ment, com passa al món tea­tral, on actors i actrius fan esforços cons­tants per mos­trar que la cul­tura és segura, a més d’útil, essen­cial i necessària. En el cas dels lli­bres és difícil dema­nar a uns com­pra­dors acos­tu­mats a la como­di­tat abso­luta –la que implica que t’ho por­tin tot a casa sense que hagis de fer ni un pas– que com­prin en webs on els ser­vi­ran amb més len­ti­tud i pot­ser a un preu més alt.

El repte és man­te­nir les lli­bre­ries de pro­xi­mi­tat i, al mateix temps, tenir accés a un bon ser­vei online per als qui ho pre­fe­rei­xin. Des­co­nec si les lli­bre­ries poden fer front comú en aquest sen­tit. És obvi que mol­tes lli­bre­te­res i lli­bre­ters són acti­vis­tes cul­tu­rals, per tant, vull pen­sar que es poden crear noves pla­ta­for­mes col·lec­ti­ves amb opci­ons de com­pra ràpides i efi­ca­ces, i amb un ser­vei de mis­sat­ge­ria segur. Això pro­ba­ble­ment aju­da­ria a la per­vivència i fins i tot a l’expansió de les lli­bre­ries a casa nos­tra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.