El Conservatori

Benvolguts lectors. En aquest article en una data d’agost molt tropical vull tractar sobre el Conservatori (Le Conservatoire). No és cap conservatori de música, sinó que es tracta d’una autèntica estructura d’estat (que bona falta fa en un país tan feble com Catalunya), molt necessari per preservar les nostres riqueses naturals i paisatgístiques. És el Conservatori del Litoral, a imatge i semblança del que ja existeix a l’Estat francès d’ençà de 1975.

Doncs bé, com a recordatori, el 20 de març havia de dur-se a terme una important Jornada Transfronterera, en el marc incomparable de l’hotel Belvédère de Cervera de la Marenda, sobre Le Conservatoire du Littoral, però va haver de ser ajornada a causa de la Covid-19 i l’estat d’alarma. Ara ja tenim una altra data que cal que tots tingueu a l’agenda, el dilluns 28 de setembre. L’Estat francès va crear el 1975 Le Conservatoire du Litoral, un organisme públic que té com a missió adquirir terrenys i espais del litoral degradats o amenaçats per la urbanització per convertir-los en llocs restaurats i ordenats de manera racional i consensuada amb socis locals i respectant els equilibris naturals. Cal tenir molt present que el 70% de les adquisicions es fan de manera amistosa i acordada. En la jornada d’aquesta tardor a Cervera de la Marenda, es tracta de debatre amb profunditat, amb experts de l’Estat francès de primera línia, representants d’ajuntaments de la Costa Brava, docents de la Universitat de Girona i membres de SOS Costa Brava, la manera més curosa, racional i pedagògica de poder implementar i incloure aquest organisme en la llei catalana. Cal tenir present que el Conservatori s’ha inclòs dins la llei de protecció i ordenació del litoral, aprovada a finals del mes de juliol al Parlament. Ara la Generalitat té un any per crear l’esmentat Conservatori.

En aquests moments caldria que els ajuntaments de la Costa Brava fessin els deures, especialment aquells que encara no tenen pla director, i, en general, que s’intentés racionalitzar els espais naturals i les riqueses feréstegues del nostre magnífic litoral –la millor publicitat de cara al futur per atreure un turisme sostenible i de qualitat d’arreu d’Europa– perquè no es tornin a produir les atzagaiades del anys 60, 70 i 80 del segle passat, en el nostre patrimoni col·lectiu de la nostre estimada i única Costa Brava. Recordeu que el 28 de setembre a Cervera de la Marenda, a la Catalunya del Nord, ens hi juguem l’inici de la planificació d’un turisme possible i alternatiu amb tots els ets i uts.