El poder que s’escriu amb por

Es veu que les estructures de l’Estat espanyol estan en crisi. La corona passa pel pitjor moment des que va prendre el relleu del règim franquista i la política de partits que havia de garantir la pluralitat s’ha anat tancant en una idea única i uniforme. Podria ser que les famoses estructures fossin només una? I ara l’estructura ha marxat en jet privat a voltar per algun paradís que no tingui conveni d’extradició amb Suïssa. Llach ho va advertir fa dies a Twitter: “Ha marxat el rei d’oros. Però el de bastos s’ha quedat.” El 3 d’octubre del 2017 vam veure l’opció triada per la corona espanyola: la por.

El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va dir durant el judici a la causa de l’1-O: “Ens jutgen perquè tenen por.” Ho havia dit abans en la campanya del referèndum: “Si jo ja no tinc por, tu ja no tens poder”, parafrasejant Sèneca. I no s’ha cansat de repetir aquesta idea i recordar contínuament que el poder de l’Estat espanyola sobre Catalunya s’escriu amb por: de la repressió, de la injustícia, de la revenja, de l’autoritat.

De quina autoritat? La d’aquells que exerceixen el poder abusant de la seva posició privilegiada per garantir-se l’obediència i la submissió. La d’aquells que escriuen poder amb por. Però quin poder és aquest? És real el poder que emana de la por?