El «cas Millet» i les paradoxes de la justícia

Com s'explica que Fèlix Millet i Jordi Montull hagin entrat a la presó per una presumpta apropiació de 900.000 euros en l'operació de l'hotel del Palau de la Música si fins ahir estaven en llibertat pel cas del saqueig de l'entitat, que es calcula en més de 33.500.000 euros?

La pregunta té moltes respostes i amb molts matisos, però el primer que cal dir és que tant l'ordre cautelar de presó d'ara com la situació de llibertat de què gaudien els dos imputats fins ahir s'ajusten rigorosament a la llei. La primera resposta, doncs, i segurament la més essencial, és que la decisió l'han presa dos jutges diferents. Aquesta és la principal paradoxa del sistema judicial, que sovint cau en aquestes contradiccions perquè, abans d'aplicar la llei, els jutges l'han d'interpretar i ho fan tenint en compte el context de cada moment. El jutge que investiga el saqueig del Palau ha estat coherent i ha mantingut sempre el mateix criteri respecte als acusats de mantenir-los en llibertat, malgrat existir, sobretot al principi, un risc evident que poguessin manipular proves. Però el jutge Juli Solaz no s'ha deixat intimidar ni per la fiscalia ni per l'opinió pública i mediàtica, que en general ha qüestionat les seves decisions.

Decisions controvertides i arriscades però estrictament rigoroses amb l'esperit garantista de la llei, i això no es pot oblidar. Però la llibertat de què han gaudit fins ara Millet i Montull no és només una decisió estricta del jutge sinó que és també un mèrit dels seus advocats, que han aplicat la tàctica i l'estratègia quan ha convingut per evitar més perjudicis als seus defensats. En aquest sentit, va ser clau la confessió de tots dos i per escrit davant del jutge i la consignació de diners i propietats en concepte de fiança i reparació dels danys causats.

La decisió de la jutgessa que investiga en paral·lel l'operació de l'hotel del Palau és igualment impecable des del punt de vista legal perquè ella, a diferència del seu company del jutjat d'instrucció número 30, sí que ha vist risc de destrucció o alteració de proves. Però és indiscutible que l'ordre d'empresonament dictada ahir per la titular del jutjat d'instrucció número 10, suposa un cop d'efecte social i mediàtic que amb el temps se sabrà si tenia o no intenció. La jutgessa ha pres també una decisió controvertida i arriscada però en un context molt diferent, i és aquest context el que possiblement pugui explicar la intencionalitat d'un cop d'efecte que pretén posar en evidència la decisió del seu company magistrat. L'ordre d'empresonament fa que el cas de l'hotel avui adquireixi unes dimensions i una transcendència social i judicial molt més gran. D'entrada, torpedina de ple la comissió d'investigació del Parlament, que ara més que mai perd tot el seu sentit si no incorpora el cas de l'hotel com una de les prioritats a investigar. Perquè en aquest cas hi ha implicats consellers del govern i alts càrrecs de l'Ajuntament de Barcelona que avui han estat citats com a testimonis i que demà poden acabar imputats.