L’engany

No tenen ver­go­nya. Ni ells i ni els que els fan la gara-gara. Avui fa qua­tre dies que la família reial està de vacan­ces al Palau de Mari­vent i en fa deu que ens van fer saber que el fill havia expul­sat el pare –també li és pare emèrit?– de La Zar­zu­ela. Amb el Bribón ava­rat en algun sor­ral de ves a saber on, amb el pres­tigi de la monar­quia per sota del nivell del mar, no sur­ten a nave­gar. Fan veure que tre­ba­llen. Pro­ven de sal­var les res­tes del nau­fragi. El dia que Grande-Mar­laska no té més remei que reconèixer el que tots ja sabíem, que hem de pagar la segu­re­tat de l’emèrit ama­gat, Felip VI i família es pas­se­gen per Petra pro­te­gits de les pro­tes­tes. L’endemà, sense ver­go­nya, visi­ten per pri­mera vegada el barri de Son Roca, que no és pre­ci­sa­ment el Pas­seig Marítim. Pre­sumpte bany de rea­li­tat per a la prin­cesa i la infanta que la premsa cor­te­sana recull en una crònica que riu-te’n del No-Do. Ahir, des­patx amb Pedro Sánchez. Con­fi­den­ci­a­li­tat deguda? Si us plau... I el deure amb els elec­tors? I el deure de trans­parència amb tots els ciu­ta­dans? No hi ha res­pecte degut als con­tri­bu­ents? El món al revés. Quin gran engany! I l’engany és com gra­tar-se i men­jar, si t’hi poses ja no pares... Ho diu la savi­esa popu­lar i ens ho recorda José Sara­mago a El viatge de l’ele­fant, ani­mal, per cert, de mal ave­rany per a la casa reial. S’hi han posat i no poden parar, però el més trist –o sim­ple­ment és que no té remei– és que la comèdia té el suport entu­si­asta de la part soci­a­lista del govern espa­nyol, que, a més del pre­si­dent, envia tres minis­tres, tres, a fer la gara-gara al rei, en una missió diplomàtica sense pre­ce­dents.