Ai, ai, ai, o el nou curs escolar

El conseller Bargalló, que és aquest conseller de qui al final del curs passat, en plena pandèmia, alguns vàrem trobar a faltar més explicacions i més compareixences, ahir va sortir a explicar-nos com serà el nou curs escolar, que encara que no ho sembli és a la cantonada. Complicat. Està bé, que sortís a explicar-ho, perquè aquesta era la pregunta que circulava des de feia dies entre pares, mestres i alumnes (com ens ho farem, quan comenci el curs escolar i vagin apareixent positius ara aquí i ara allà?) i es feia estranya, la sensació que el govern en aquest tema havia desaparegut. Sobre el paper, el manual d’instruccions que el conseller va presentar ahir té poca discussió. Símptomes, PCR en 24 hores, resultats i, si cal, aïllament del “grup estable” i quarantena. Suport a les escoles, una nova aplicació informàtica, i un CAP i un sanitari de referència. Està bé, perquè una cosa era acabar el curs a empentes i rodolons, que és com el vàrem acabar per culpa del coi de virus, i una altra seria haver-hi de començar. No em sembla que ens ho puguem permetre. Ahir vàrem saber com el govern preveu que serà el nou curs escolar; una altra cosa és, és clar, com serà en realitat. M’atreviria a dir que l’escola i el nou curs deuen ser un dels principal reptes que té el govern sobre la taula. Tant de bo, com diria la Suu, que el manual sigui suficient i els casos es puguin aïllar i controlar. És un repte immens. No només per a Bargalló i el govern, sinó per a tota la comunitat educativa (pares, mestres i alumnes) i per a tota la societat, per a vostè i per a mi també. Perquè per més “grups estables” que hi hagi, els riscos hi són. Ens n’advertia ahir el mateix conseller. Què faran els alumnes quan es trobin pels passadissos? I a l’entrada i la sortida a l’escola, què faran pares i fills? I els mestres, a les sales de reunions? El risc és alt, alguns diuen que molt alt, i la quarantena, quan no comptes amb els avis (no els posarem en risc, oi?) i els pares treballen (i ara necessiten fer-ho més que mai), missió impossible. A banda, és clar, que l’ensenyament telemàtic en cas d’emergència és per a això, per a les emergències, no em sembla, i potser m’equivoco, que estiguem preparats per convertir-lo en una normalitat.