la galeria
Dèficit
Primer va ser recessió la paraula més utilitzada. Després va tardar massa a pronunciar-se però va arribar la paraula crisi. Amb aquestes ens hi em passat gairebé dos anys i ara ens envaeixen amb la paraula dèficit. Tret de la paraula recessió, crisi i dèficit s'ha tardat moltíssim a utilitzar-les políticament. Fins i tot s'ha negat la seva evidència, però ara, un cop reconegudes, correm-hi tots. Segurament que qui més es penalitzarà amb les mesures antidèficit serà els que no l'hem provocat perquè els poderosos ja tenen els seus mecanismes per evadir-les. Però a mi encara m'agradaria particularitzar més i posaria les mans al foc que qui menys ha provocat la crisi i generat dèficit ha estat lo món rural i el sector pagès. Al món rural i el sector pagès en general no s'estira més el braç que la màniga i la gent tenim inculcat l'estalvi de ben petits. Evidentment quan convé per raons d'invertir en avenços també ens endeutem, però de forma racional, no pas per vacances, per comprar segones residències per vendre'ls prompte més cares (perquè d'això no hi entenem), o per canviar de cotxe sistemàticament. És més, al moment més inflant de la bombolla hi havia qui ens veia com una gent anormal perquè no entràvem al circuit de la disbauxa. Per tant, no és just que se'ns demani i exigeixi a tots lo mateix sacrifici. Ara hem de ser solidaris amb els que van malbaratar i d'això en van fer bandera. També un cop desinflada la bombolla es constata que la crisi no és tan sols econòmica, també és de valors i de credibilitat en les institucions, i això encara és més greu, perquè difícilment podrem arreglar-ho tot si no hi ha canvis i actituds polítiques profundes, potser no aconseguirem ni tan sols millorar-ho. Però tranquils, que al món rural hi arriba la tele i ja ens podem distraure amb el mundial, encara que al plat només hi tinguéssim engrunes.