La impunitat d’alguns ocupes

Les ocupacions il·legals d’habitatges no s’aturen, a diferència de la major part de la resta del planeta, per la Covid-19. Proliferen. I a banda dels casos en què pot ser moralment (i constitucional) argüible, per desgràcia i sovint l’ordenament jurídic serveix de cobertura per a pràctiques delictives: rebre i emmagatzemar articles robats, comerç al detall d’estupefaents –com denuncia l’Ajuntament de Girona– o, directament, plantacions a l’engròs de marihuana. No seré jo qui negui a una família el dret a un sostre digne, i menys tal com s’encara la situació. Però no deixa de sorprendre que es legisli l’obligació de dur mascareta o la prohibició de fumar al carrer en una tarda, i no se’n puguin perdre dues o tres a posar ordre entre els que n’abusen i se’n lucren impunement.