La impunitat d’alguns ocupes

Les ocu­pa­ci­ons il·legals d’habi­tat­ges no s’atu­ren, a diferència de la major part de la resta del pla­neta, per la Covid-19. Pro­li­fe­ren. I a banda dels casos en què pot ser moral­ment (i cons­ti­tu­ci­o­nal) argüible, per desgràcia i sovint l’orde­na­ment jurídic ser­veix de cober­tura per a pràcti­ques delic­ti­ves: rebre i emma­gat­ze­mar arti­cles robats, comerç al detall d’estu­pe­fa­ents –com denun­cia l’Ajun­ta­ment de Girona– o, direc­ta­ment, plan­ta­ci­ons a l’engròs de mari­hu­ana. No seré jo qui negui a una família el dret a un sos­tre digne, i menys tal com s’encara la situ­ació. Però no deixa de sor­pren­dre que es legisli l’obli­gació de dur mas­ca­reta o la pro­hi­bició de fumar al car­rer en una tarda, i no se’n puguin per­dre dues o tres a posar ordre entre els que n’abu­sen i se’n lucren impu­ne­ment.