Crispetes en català, pel·lícules en castellà

Segons les ava­lu­a­ci­ons fetes per la Pla­ta­forma per la Llen­gua, la presència del català a les pan­ta­lles de cinema del nos­tre país no arriba al tres per cent de mit­jana. A més, les poques pel·lícules dobla­des o sub­ti­tu­la­des en la nos­tra llen­gua no s'exhi­bei­xen en igual­tat de con­di­ci­ons, és a dir, a les sales més cèntri­ques o en els millors hora­ris. No és cap cons­ta­tació nova, els dife­rents governs que ha tin­gut la Gene­ra­li­tat han inten­tat legis­lar per cor­re­gir aquesta ano­ma­lia, mal­grat la tos­su­de­ria de les dis­tribuïdores i dels exhi­bi­dors que sem­pre hi han girat l'esquena argu­men­tant dis­cu­ti­bles raons comer­ci­als. Tal com recorda la Pla­ta­forma per la Llen­gua, en el cinema passa igual com en altres mit­jans de difusió de la cul­tura, com més oferta hi ha, més demanda es genera. El pro­blema és que no tenim una oferta nor­ma­lit­zada. La indústria, però, es mos­tra fron­tal­ment contrària a impo­sar per la via legis­la­tiva la pari­tat lingüística i fins i tot ha cas­ti­gat els espec­ta­dors amb una cam­pa­nya d'anun­cis eme­sos als cine­mes en què avisa amb una forta càrrega demagògica que, si pros­pera la llei impul­sada pel tri­par­tit, algu­nes pel·lícules ja no es podran veure a Cata­lu­nya. Ara la Pla­ta­forma per la Llen­gua ha con­tes­tat amb una altra cam­pa­nya, Vols cris­pe­tes?, que vol denun­ciar una vegada més aquesta situ­ació de dese­qui­li­bri. El mis­satge és prou clar: per què a qual­se­vol sala els espec­ta­dors poden dema­nar una bossa de cris­pe­tes en català o en cas­tellà i en canvi no poden triar amb la mateixa lli­ber­tat l'idi­oma de la pel·lícula que veu­ran? L'exem­ple de la tele­visió, que fa anys que regis­tra pics d'audiència molt impor­tants amb l'emissió de pel·lícules en català, és un exem­ple inqüesti­o­na­ble.