Seguretat per a la Sagrada Família però sense alarmisme

La polèmica sobre el túnel del TAV que travessa tot Barcelona, des de Sants fins a la Sagrera, és a hores d'ara ja un debat desfasat. Les obres avancen a un ritme considerable i plantejar-se un canvi de traçat comença a resultar ja tot un despropòsit si no és que realment existeix un perill fefaent i contrastable d'una catàstrofe. És innegable que es podria haver optat per altres itineraris. Però aquest és un debat eminentment tècnic que fa molts anys que podria haver estat aclarit. A ningú se li escapa que fins i tot els debats tècnics tenen diverses perspectives, molts cops en funció dels interessos particulars que defensen les parts. Però en tot cas, fa anys que caldria haver posat damunt la taula la qüestió. La situació actual d'estrès mediàtic respecte a la seguretat dels edificis afectats pel túnel del TAV provoca una comprensible preocupació a la ciutadania. Perquè cal recordar que, a més de la Sagrada Família, també afecta milers d'habitatges de barcelonins i barcelonines. Existeix un procediment judicial contra l'execució del túnel pel traçat actual a l'Audiència Nacional, que fins ara ha rebutjat aturar les obres. I un informe com el de la Unesco que, llegit de forma íntegra, avala les obres tot i que recomana determinades mesures preventives que haurien de ser de compliment obligat. És cert que també hi ha informes que apunten la perillositat de les obres. Però crear una guerra d'informes quan les obres disposen a hores d'ara d'avals suficients és generar un alarmisme fins a cert punt irresponsable que caldria evitar. Resulta obvi que la Sagrada Família, i la resta d'edificis, han de tenir la màxima seguretat, però això no ha de ser incompatible amb la construcció del túnel del TAV.