A la tres
Sanitat
potser es menjaria la recaptació”
El nostre país s'acosta perillosament als 600.000 aturats registrats. Si examinem el conjunt de l'Estat al qual Catalunya pertany administrativament la xifra s'aproxima als cinc milions. És un secret del domini públic que si la situació no esclata és perquè hi ha una important economia submergida, que alguns calculen en el 25 per cent del PIB. És a dir, per dir-ho amb una altra xifra, l'economia submergida equival a 250.000 milions d'euros. Si tots aquests negocis sortissin a la llum i –és un dir– paguessin impostos, moltes de les mesures que ha adoptat el govern espanyol per a desesperació dels ciutadans (i joia del Partit Popular, que ja es veu manant, el pobre) tindrien el mateix futur que la llei d'economia sostenible. Bé, tot això són hipòtesis. El govern no fica mà en l'economia submergida no només perquè no sap gaire com fer-ho o perquè llavors sí que provocaria una revolta social, sinó perquè l'estructura burocràtica necessària per a una tal operació liquidaria, probablement, els guanys.
És el que passa amb moltes idees genials de les administracions, que no s'apliquen per no perdre bous i esquelles. De tant en tant, les autoritats ressusciten la idea que la solució al desgavell i abús de la sanitat, que és veritat que alguns es prenen com una autèntica barra lliure, és el copagament. Però a l'hora de la veritat, resulta que els casos particulars són molt complexos i que l'estructura necessària per controlar aquest copagament potser es menjaria el que es recaptaria. I, a més, seria una mesura impopular, de les que fan perdre eleccions. I ningú està disposat a perdre-les com a pagament per canviar el país, sembla.