Ni 48.000 ni cap

Digueu-me llirista, que no em fa res. L’ANC, Òmnium i l’AMI aquest 11 de setembre no n’haurien de fer sortir ni 48.000 ni cap, de manifestant al carrer. Ni carregats de mesures de seguretat i protecció, ni amb les mesures de seguretat i protecció mínimes que hagi marcat l’administració. Cap. Ni repartits per 82 ciutats i pobles, ni de cap manera. Ni en 107 punts de concentració ni en un. Ni en 4 metres quadrats per participant ni en tot el lloc que ens guarden a l’infern o al cel. És una bona oportunitat per fer parada i fonda després de 10 exhibicions. Ja s’hi tornarà. Ja hi tornarem. Deixem-ho per al 2021, o per quan hagi passat l’alerta sanitària, si és que el setembre del 2021 encara no estem empantanegats, que podria ser. No ens compliquem la vida i no donem arguments fàcils. Aquest any, a les 17.14, al lloc més simple de tots. Cadascú al seu balcó, a la seva finestra. Cadascú al seu terrat. Qui el vulgui decorar que el decori i qui no el vulgui decorar que no el decori. I cantar-ne un parell de les que sap tothom. I acabar amb Els Segadors. Tots junts. A l’hora en punt. Tan kumbaià com mai. Que tenim por de fer-ho senzill? La distància social a respectar no recomana ara grups de menys de 10? No emboliquem la troca. S’ha de defensar el dret de manifestació, ho entenc. I es garantirà el distanciament social tant entre els 1.700 de Badalona com els 12 de Taüll, ho sé. Però com a “lliçó de modos” em feia més peça. Aquest any, cap.