Se’ns farà llarg, sí. I?

Quan es llegeixin avui a El Punt Avui el reportatge que publiquem sobre les causes judicials obertes o pendents a Catalunya i que s’han de resoldre en els propers mesos (parèntesi: vostès ho entenen, que Mossos i Guàrdia Civil hagin dut més de 250 persones al jutjat pels talls a l’AP-7 i a la Jonquera, i que la policia francesa no n’hi hagi dut ni un?); quan es llegeixin el reportatge, deia, s’adonaran que complicat que és tot plegat. Perquè (no els diré res que no sàpiguen) mentre que uns van reclamant diàleg, d’altres van receptant causes judicials. Se’ns farà llarg (toca aguantar, en aquesta pantalla), i ara una mica més sabent que el panorama polític no s’aclarirà (si és que s’aclareix) sembla que fins a principi de l’any vinent. El president Torra ha optat (i a mi ja em sembla bé, que convocar eleccions abans de ser inhabilitat no em semblava pas cap acte de dignitat) per remodelar el govern i allargar tot el que pugui la legislatura, sigui o no ell president. Se’ns farà llarg. Se’ns farà llarg perquè serà una campanya electoral llarga, llarguíssima. Tremosa pren possessió i el primer que fa és enviar un calbot a Aragonès, que és el candidat que ara ens empassem en tots els informatius sigui per una cosa o per una altra. Torra no signa la declaració de presidents per deixar clar les seves discrepàncies amb el govern espanyol quant a la crisi de la pandèmia (i amb altres coses), i mentrestant el PSOE i ERC el collen intentant instal·lar la teoria que si la taula de diàleg no es reuneix és per culpa seva. Torra no vol eleccions (no deu ser també que el seu espai necessita temps per reordenar-se?) i tira la pilota endavant, i ERC ja l’avisa que potser per culpa seva no es podrà aprovar els pressupostos. Haurem de tenir paciència. I no confondre’ns, com passa ara amb aquells que, de tan cansats que n’estan, pregonen que aquest any no hauríem ni de celebrar la Diada. Que si una pausa, que si un parèntesi i no sé què més. Què carai. Se’ns farà llarg, sí. Però el panorama, com sempre, s’aclarirà. I a mi em sembla que el secret és justament no parar.