Petits, frugals i digitals

Si avui Catalunya fos un estat se situaria al Top 5 dels països més digitalment avançats d’Europa, només al darrere de Finlàndia, Suècia, Dinamarca i els Països Baixos. I al davant de grans estats com ara Alemanya, França o Espanya. Això no ho diu la Generalitat, sinó que ho diu una institució independent i de prestigi com Deusto aplicant a Catalunya el mètode de càlcul de digitalització de la Unió Europea corresponent a l’Índex d’Economia i Societat Digital (DESI). Un indicador comunitari que té per objectiu mesurar i comparar la competitivitat digital a Europa.

La primera conclusió que podríem treure d’aquest indicador de futur és que ser un estat no gaire gran és un avantatge en aquest món digital. La segona és que ser un país frugal, o sigui que no estira més el braç que la màniga, és també sinònim d’estar al capdavant d’aquest rànquing del progrés del segle XXI. Dues característiques que podríem dir que porten ADN català. Però que en el cas de la segona és un avís per a algunes esquerres del nostre país sovint donades a malgastar allò que no tenen.

Aquest indicador europeu és també un aval a la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, que sovint alguns indocumentats posen en qüestió. La gent ha de saber que fins ara Catalunya ha hagut de caminar cap a aquest futur digital amb els cordons de les sabates lligats entre si atès que no disposa de competències plenes en telecomunicacions i amb un Estat espanyol que legisla digitalment contra Catalunya via decretazos digitals “para parar la República Digital” segons paraules textuals del seu president.

Però, tornant a l’indicador DESI, observarem que on Catalunya destaca molt per sobre de la mitjana europea és en connectivitat. Catalunya obté el lideratge de la UE en cobertura de banda ampla mòbil i és segona pel que fa a la implantació de banda ampla ràpida: la fibra òptica. En aquesta legislatura, que alguns van donar per morta des del primer dia, el govern ha realitzat la inversió més gran feta mai per connectar tots els racons de Catalunya. Aquest 2020 acabaran les obres de desplegament per connectar totes les comarques de Catalunya i s’arribarà al 90% de la població en els pròxims mesos.

La connectivitat és avui un dret econòmic i social del segle XXI. Un potent instrument de cohesió territorial, de vertebració, d’igualtat d’oportunitats i de progrés per a tothom. Si volem ser un país digital necessitem ciutadans i ciutadanes, empreses i negocis, pobles i ciutats connectats amb infraestructures intel·ligents. Connectats al futur.

Invertir en connectivitat és la millor garantia de feina i progrés per a tothom. L’any 2020 passarà a la història com l’any de la Covid-19. Però ha de ser també el punt d’inflexió de la digitalització de la nostra societat i de la nostra economia. Només aquells que es digitalitzin podran afrontar els reptes que ens prepara el futur. De la mateixa manera que avui entenem la importància històrica d’haver estat un país industrial, ara ens toca entendre que si no som un país digital no serem un país social.

“A cada poble un telèfon, una escola i una biblioteca.” Aquest va ser el lema de la Mancomunitat per impulsar el desenvolupament econòmic i social del país a principis del segle passat. Al segle XXI, des del govern reivindiquem que “si un quilòmetre d’asfalt ens connecta al municipi del costat, un quilòmetre de fibra ens connecta al món, i per tant al progrés”.