Tribuna
Adeu al gel
Peter Wadhams és professor de Cambridge, cap del seu grup de física dels oceans polars, i un dels millors especialistes mundials sobre l’oceà Àrtic, on ha dut a terme múltiples expedicions. Al seu llibre Adeu al gel (A Farewell to Ice, Oxford, 2017), entre moltes altres coses, ens parla dels deu aspectes del clima mundial que es veuen negativament afectats per la desaparició del gel a l’Àrtic. Per manca d’espai, aquí n’analitzarem només dos.
El primer aspecte és que el gel, en ser blanc, reflecteix cap a l’espai una gran part dels rajos solars incidents (entre un 80% i un 90%), mentre que si aquest gel es fon, queda substituït per aigua de mar, fosca, que absorbeix la majoria dels rajos incidents i només en reflecteix un 10%. La diferència comporta un escalfament addicional immediat del nostre planeta, que abans ens estalviàvem. És com si desconnectéssim un dels refrigeradors del planeta. Wadhams ens informa que l’impacte d’aquest canvi de reflectivitat (albedo) ha sigut mesurat directament, i representa un escalfament addicional pel planeta equivalent al que provoca un 25% de tot l’excés de CO2 que hem abocat a l’atmosfera. Un 25%!
Alhora, amb el CO2 actual hem aconseguit escalfar el planeta prou per anar reduint gradualment l’àrea de gel àrtic, com demostra el fet que el mínim anual del setembre (final de l’estiu) ha passat d’uns 10 milions de km² el 1950, a 3,4 el 2012. Així, és obvi que, llevat que refredéssim el planeta reduint ja el CO2 a l’atmosfera, cosa que evidentment no està passant, aquesta reducció del gel àrtic continuarà inexorablement perquè, mercès a la pròpia reducció gradual del gel àrtic, aquest refrigerador planetari en particular s’afebleix any rere any, amb el consegüent escalfament addicional, que alhora fa inevitable una major reducció del gel des de llavors en endavant. Aquesta retroalimentació positiva: menor gel porta a major escalfament, que porta a menor gel, etc., ens indica que a l’àrtic ja hem traspassat un dels punts de no retorn del sistema climàtic mundial. I que, per si sol, seguirà reduint l’àrea de gel i escalfant més el planeta, encara que estabilitzéssim el CO2.
Endemés, no és tan sols la superfície de gel que es redueix, sinó que també se’n redueix el gruix i l’antiguitat. Efectivament, abans, la major fredor ambiental mitjana fomentava la presència de gel multianual: un gel que, a cada cicle anual, guanyava més gel amb la neu caiguda i comprimida a l’hivern, que el que perdia cada any amb el que es fonia a l’estiu. Ara aquest balanç s’ha invertit, i la pèrdua anual per fosa és superior a la recuperació hivernal. Així, el gruix mitjà del gel a l’Àrtic es redueix, i el gel multianual deixa pas al gel anual (fet i desfet completament cada any).
El segon aspecte és similar, i es deu al retrocés de la línia de neu a terra ferma. Efectivament, amb un món i un àrtic cada cop més calents, la neu sobre les masses terrestres, que abans arribava fins al límit de l’oceà, ara cada cop retrocedeix més, deixant més terra fosca al descobert. I això provoca un efecte de reducció de l’albedo semblant al del pas del gel a aigua fosca. Com que el retrocés al mínim anual, a dia d’avui, ja ocupa una àrea equivalent a la reducció del gel àrtic (uns 6 milions de km²), Wadhams ens explica que això comporta un escalfament mundial equivalent al de la reducció del gel: un altre 25%. O sigui, entre neu i gel, un 50% més d’escalfament.
Incomprensiblement, el 2018, l’IPCC encara diu explícitament que, per als seus càlculs, assumeix que les altres fonts d’escalfament mundial no canviaran, si no augmenta el CO2 a l’atmosfera (!?). Però com que, com acabem de veure, la reducció de gel i neu àrtics invaliden aquesta hipòtesi, això vol dir que, per assolir l’objectiu proposat per l’IPCC de limitar l’escalfament global a menys d’1,5º C, l’evolució del CO2 a l’atmosfera hauria de ser més dràstica del que actualment ens proposa. I si volguéssim tornar a un planeta com el que havíem tingut fins al 1950, quan va començar reduir-se el gel àrtic, llavors hauríem de reduir els 413 ppm de CO2 actuals, com a mínim a menys de 300. Malauradament, no cal recordar que, en comptes de reduir, la concentració de CO2 a l’atmosfera continua augmentant.
