Bankia-CaixaBank

Els catalans som una mica curts de gambals. Mentre una bona part de la població i els mitjans de comunicació comentaven la renovació de contracte de Messi en el Barça, el president de La Caixa i el president del govern es reunien secretament per preparar el llançament de la fusió de Bankia, una empresa controlada per l’Estat que és el principal creditor, amb CaixaBank, el primer i penúltim banc del sistema financer català, que només quedarà format pel Banc Sabadell. Els nostres savis han comentat l’operació com si parlessin a Princeton o a Harvard, sense adonar-se el que suposa per a Catalunya una operació com aquesta.

El domicili del nou banc serà a València, que és el mateix que té ara CaixaBank. Un domicili que no té raó de ser. El president del banc serà un basc resident a Madrid; el director general, un madrileny resident a Barcelona. L’actual director general de CaixaBank passarà a no fer res, però amb el mateix sou, o anirà a una filial de la caixa, pel que em diuen. Els serveis centrals de Bankia-CaixaBank estaran repartits entre Barcelona i Madrid, però si recordem que el Banco Santander els té tots a Madrid, ja podem imaginar el que passarà. Tampoc sabem el nou nom: es podria dir Bankia-Caixa, Caixa-Bankia o bé Banco Español de Una España Grande y Libre. La presència pública de l’Estat com accionista minoritari i com a creditor majoritari farà que qualsevol decisió que vulgui prendre el banc hagi de comptar amb el permís previ del govern central-Banc d’Espanya. I com quedarà l’Obra Social de la Caixa, fonamental per a Francesc Moragas, el seu fundador, que només pensava en ella i Catalunya?

El mal que ens farà aquesta fusió serà enorme, tant per als catalanistes com per als independentistes. Catalunya, una nació i subjecte polític, es trobarà amb un sistema financer format pel Banc Sabadell amb domicili a Alacant. La Borsa de Barcelona cotitzarà les seves accions però la majoria de les transaccions es faran a la de Madrid. Finalment qualsevol opció política que es desenvolupi des de Catalunya es quedarà sense el suport de cap banc català. La situació actual em recorda la dels anys seixanta del passat segle, quan Banca Catalana va intentar omplir un buit.

El primer que hem de fer és donar a conèixer el mal que ens farà aquesta fusió. És el que em proposo fer i confio que altres m’acompanyin. Després, procurar que el govern de Catalunya es defensi, si és que encara estem a temps d’evitar el daltabaix. No sé si hi som a temps, perquè l’operació s’ha fet molt democràticament –parlo amb tota la ironia del món– entre el president de CaixaBank i el del govern espanyol. El govern central utilitza tots els mitjans de repressió que té a les seves mans. Alguns de molt visibles, com són la presó dels presos polítics; altres, més efectius i menys visibles, amb operacions com aquesta. CaixaBank té el triple de recursos que Bankia i una situació financera sòlida. A Bankia li han calgut 22.000 milions d’euros per solucionar la seva situació. Això no és una absorció o una fusió, sinó una operació de control del primer banc català des de les esferes polítiques de Madrid. Per això deia que els catalans som una mica curts de gambals.