Parlem-ne d’aquí a dos anys

D’aquí al 2022 han de passar coses transcendentals. Després de la frenada que s’ha produït en el procés d’elaboració a Oxford de la vacuna contra la Covid-19 arran de la malaltia que ha desenvolupat un dels voluntaris que participa en l’assaig, l’OMS ha hagut de rebaixar les expectatives inicials i ara ja situa en el 2022 l’any en què es podrà subministrar el fàrmac de forma generalitzada a la població. Suposant, i crec que és molt suposar, que no surti cap altre entrebanc, queden almenys dos anys de convivència amb la pandèmia pel coronavirus amb les mesures d’higiene i distanciament social vigents, els testos massius per zones i potser amb algun altre confinament territorial. S’haurà de veure de quina manera i amb quins costos arriba la preuada vacuna. I ves per on el 2022 se m’acaba el contracte de lloguer del pis i em tocarà fer una bona immersió en el món de les immobiliàries. Serà interessant seguir el recorregut de la llei de regulació del preu del mercat del lloguer un cop que dimecres va obtenir in extremis el llum verd al Parlament. Depenent de si la nova normativa pot o no desplegar-se, el panorama serà radicalment diferent: l’oferta estarà regida per preus accessibles o per costos impossibles. Parlem-ne el 2022, després de dos anys d’espera, d’esperança en l’esdevenir.