Ben acostumats

Una pandèmia, un pont, el des­encís polític i un model bar­ce­lo­na­cen­trista són la com­bi­nació per­fecta per que­dar-nos amb la sen­sació que la Diada Naci­o­nal ha fra­cas­sat. I no. En un con­text de no nor­ma­li­tat, i havent fet cri­des des del govern mateix perquè la gent fos pru­dent i es quedés a casa, i amb els orga­nit­za­dors posant les lògiques limi­ta­ci­ons d’assistència, la mobi­lit­zació ha estat reei­xida, i amb nota. És clar que ens havíem acos­tu­mat a aque­lles imat­ges espec­ta­cu­lars i aco­lo­ri­des de milers de per­so­nes als car­rers, però la com­me­mo­ració d’ahir, si cal, encara té més mèrit. Arreu del país els actes es van omplir, se’n van fer més durant tot el dia, i es va donar un bon exem­ple orga­nit­za­tiu. Veient d’on veníem no està pas mala­ment.