Protestar

Ara que ja han passat uns dies de les pseudomanifestacions a propòsit de l’Onze de setembre, trobo que hauríem de parlar de com s’han de fer les manifestacions per reclamar, protestar, reivindicar, al capdavall: per exercir un dret que com a ciutadans tenim però que amb la pandèmia encara ha quedat més retallat. Ja entenc que no hi poden haver aglomeracions. Em sembla molt encertat limitar-ho i restringir-ho. Però d’aquí a eliminar-ho o, com alguns voldrien, prohibir-ho, directament, no ho veig. I ho dic precisament pensant en la salut democràtica del país, que ja és prou dolenta. Hem de poder sortir a manifestar-nos sempre que es garanteixin i es respectin les mesures de seguretat sanitàries, però l’exercici fonamental del dret a expressar una opinió en contra d’una decisió que considerem injusta, l’hem de poder dur a terme. O és que també dimitirem d’aquest dret, que es va aconseguir que es respectés després d’anys de lluita? Ho dic sobretot pensant en què pot passar si la justícia espanyola –com és de preveure– acaba inhabilitant el president Torra. Com s’hauran de fer els concentracions i manifestacions per rebutjar la ingerència dels tribunals espanyols en la vida política catalana? No es podran fer? Hem de callar i acatar? Tot i que portem morrió, el portem per qüestions sanitàries, hem de poder trobar la manera de fer-nos sentir, aquí i a fora, per continuar denunciant i protestant davant les injustícies que es continuen cometent. I en temps d’emergència sanitària fa l’efecte que se’n fan més perquè queden dissimulades o justificades per la pandèmia. Em sembla que ha arribat l’hora de protestar.