Influïts

El president Montilla va dir diumenge que està convençut que l'Ajuntament de Barcelona i el govern català van actuar correctament, i sempre «pensant en el bé de la institució del Palau de la Música i de la ciutat, no dels seus gestors». Ahir, el conseller d'Economia, Antoni Castells, va dir, després de declarar com a testimoni al jutjat, que el govern català sempre ha fet les coses com s'han de fer i que ell mai s'ha deixat influir per la rellevància social de Fèlix Millet.

D'aquestes manifestacions se'n desprèn que si el govern havia firmat un conveni amb el Palau per intercanviar usos urbanístics de finques amb vista a la construcció d'un hotel de luxe era perquè el trobava correcte, i que el continua considerant correcte malgrat que el firmant de l'altra part ara sigui presumpte estafador. I se'n desprèn, doncs, que el govern català s'oposarà on sigui a les pretensions de l'Ajuntament de Barcelona, que divendres va decidir tirar enrere i recuperar les qualificacions urbanístiques que hi havia abans que es canviés el pla general metropolità per un interès suposadament general. Però em fa l'efecte que el govern català no mourà cap dit per defensar aquell conveni perquè, diguin el que diguin Montilla i Castells, en aquest afer les administracions s'han mogut a toc de xiulet de Fèlix Millet, i ara actuen com si volguessin esborrar tot el que va passar en els temps de la gran i general llepada. I s'ha passat de l'extrem de posar-ho tot a disposició del gran pròcer català a –ara que és un empestat– voler desfer tots els tractes firmats amb ell, sense tenir en compte si en algun cas es feien coses de profit públic. No sé si l'alcalde Hereu era més frívol quan lluitava per un hotel quan Millet seguia la seva mateixa línia o ho és ara, que vol destinar la mateixa finca a usos culturals només perquè se sent traït pel mecenes.