Memòria històrica, però massa tard

El Con­sell de Minis­tres aprova avui una nova llei de memòria democràtica que esta­blirà la nul·litat dels judi­cis fran­quis­tes. És un gest de res­ta­bli­ment de la dig­ni­tat i la justícia en reconèixer les vícti­mes com a repre­sa­li­ats polítics –molts d’ells, exe­cu­tats com el pre­si­dent Lluís Com­panys–. La llei de Zapa­tero del 2007 decla­rava il·legals però no nuls els judi­cis. No va ser estat fins al 2017 que el govern Puig­de­mont va decla­rar nuls els de Cata­lu­nya, amb la una­ni­mi­tat del Par­la­ment. També és el govern català el que obre sis­temàtica­ment fos­ses de la guerra i la dic­ta­dura i recu­pera la iden­ti­tat dels morts. Però 40 anys des del res­ta­bli­ment democràtic és massa temps. Massa temps hipo­te­cat per un silenci antic i molt llarg.