Reconstruïm el Barça

Afrontem un moment de grans incerteses. Afrontem individualment i col·lectivament una època de canvis, i tots hem d’estar atents per no anar a remolc, sinó intentar liderar el món que ve. El Barça n’és un exemple paradigmàtic: ha passat de ser el club esportiu més admirat del món a tenir en pocs anys mil problemes, tot fent aigües en l’àmbit esportiu, a tenir una economia de mínims, a fer el ridícul institucionalment i a ensopir la massa social. És urgent posar-hi remei, i cal agrair infinitament a una minoria activa i vibrant de socis que han aixecat les esperances i han aconseguit 20.000 signatures per canviar les coses.

Sí, el club és viu, hi ha milers de socis disposats a fer pinya per tombar l’statu quo i treure el Barça d’aquesta situació delicadíssima. I és que el club es troba en un moment crític i determinant: les decisions que es prenguin durant les properes setmanes seran decisives per a la propera dècada. El Barça ha viscut de rendes fins que de tants llençols perduts a cada bugada no ha quedat gairebé res més que la ignomínia. ¿Queda algú que, honestament, defensi l’obra de la junta directiva actual? ¿Queda algú que no s’adoni que no es pot esperar ni un minut més per fer un canvi de dalt a baix?

És el moment de reconstruir el Barça, de reconstruir-lo en majúscules, de treure-li l’olor de naftalina, de posar fi a tanta vergonya acumulada i actualitzar i projectar el club cap al futur. El Barça necessita urgentment un canvi immens i profund. Cal una transformació a fons, una revolució sense matisos per tornar a ser una bandera que agermana i que genera entusiasme, un canal d’alegria i de compromís amb uns valors que han desgastat de tant parlar-ne i pervertir-los.

La bona notícia és que la recepta de l’èxit existeix: senzillament, cal tornar a l’essència, cal tornar a posar persones capacitades al capdavant, cal ser fidels al model esportiu basat en el que Johan Cruyff i Pep Guardiola ens van ensenyar partint d’un joc ofensiu i de la Masia, cal tornar a il·lusionar els esportistes i els socis i aficionats, cal tornar al model social del més que un club i defensar i promoure a través de l’esport un món just i la projecció de Catalunya. Cal fer-ho de forma honesta i decidida, cal fer-ho amb entusiasme, de forma desacomplexada, amb tota l’empenta per reescriure la història d’un club que necessita tirar endavant i tornar a ser el que centenars de milions de persones al món admiraven i ens feia sentir tan orgullosos.

Afrontem un moment de grans incerteses, en un context global dur i alhora ple d’oportunitats i ens endinsem en un moment cabdal: les properes eleccions del club. Aquesta serà una votació transcendental en què el Barça es juga una refundació a fons tot recuperant la línia gloriosa o mantenir unes inèrcies decadents que acabaran sent difícilment reversibles. És d’una enorme responsabilitat, la dels socis, que hauran d’escollir el camí del club, però és d’esperar que sigui altament majoritària la via d’un canvi profund per tornar a les arrels i a l’excel·lència, ja que si alguna cosa hem après és que per reconstruir el Barça aquest és el camí consistent que cal prendre de forma immediata.

Ens cal una onada imparable que reverteixi l’estat de les coses i, alhora, que sacsegi la nostra societat, sent la punta de llança d’un futur que hem de saber crear.