S’estimen més no saber-ho

A molts habitants del Raval no els va fer cap il·lusió que els convoquessin per a les proves de la Covid; més aviat s’hi van acostar amb comptagotes malgrat les paraules d’ànim de la consellera Vergés i de les informacions transmeses per diferents associacions del barri. Tenien por: si donaven positiu s’haurien d’aïllar i no s’ho podien permetre; a efectes de pura supervivència la salut passa a un segon terme, per tant, s’estimaven més no saber-ho. Impressiona constatar que els més vulnerables que viuen apilats en pisos compartits entre diferents famílies se senten més desprotegits, perquè és cert que ho estan malgrat els esforços de les administracions per no deixar ningú enrere. Per a ells, que encara no hagin cobrat els ERTO o que no els arribi l’ingrés mínim vital o que es paralitzin les activitats informals és un drama amb unes conseqüències que potser no ens imaginem, però el cas és que el nivell de patiment social està creixent –de manera selectiva, això sí– i de vegades en proporció inversa a la sensibilitat que demostren alguns governants per afrontar-lo. Segons Oxfam Intermón aquesta crisi generarà 700.000 pobres nous al país. De veritat els partits polítics seran incapaços de posar-se d’acord per aprovar els pressupostos del 2021 i canalitzar els recursos –d’Europa venen 140.000 milions amb condicions– per a la recuperació? Per reforçar els serveis públics, la sanitat, la protecció a les persones, per a la millora de l’economia i la transició ecològica? Si és així, ja sabem qui pagarà la factura de la seva (ir)responsabilitat.