L’únic i la seva propietat

La llista de les mentides que el president Trump ha dit sobre la Covid-19 és tan prodigiosa com inaudita: que si el virus se n’aniria a l’abril, com si d’un miracle es tractés; que si hi hauria una vacuna abans de les eleccions (no n’hi haurà cap fins al 2021 com a molt aviat); que si les injeccions de lleixiu eliminarien el virus... Preguntat pel periodista veterà Bob Woodward per què havia minimitzat el risc del coronavirus públicament 31 cops si ja sabia que era molt perillós, Trump va respondre que no volia que la població americana s’espantés. Tot seguit va dir: “El virus no té res a veure amb mi. No és culpa meva.” O sigui, d’una banda va afirmar que només pensava en la seva responsabilitat com a president i, de l’altra, es va negar a assumir-la. La presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Ayuso, sembla tenir una mentalitat semblant (i una ignorància ídem, si hem de jutjar per la seva creença que la Covid hagi “unit genèticament” els madrilenys de soca-rel amb els seus veïns llatinoamericans). D’una banda diu que no pot confinar Madrid perquè això afectaria tota l’economia espanyola (i confinar València i Barcelona, no?) i de l’altra es queixa –amargament– que aquest gest salvapàtries ha donat peu a una campanya de “desprestigi personal”. El fet que, gràcies a les seves polítiques respectives, els EUA tenen la taxa de mortalitat més alta del món i Madrid, la ràtio de contagis recents més alta de tot Europa, no els sembla preocupar gaire. Segurament perquè la seva preocupació principal és que tot plegat no preocupi prou la ciutadania perquè no els reelegeixi.