Opinió

Raça humana

Walter Benjamin i l’alcalde de Sils

Un rellotge d’or, unes ulleres, una pipa, unes cartes, una maleta, hotel Francia de Portbou, nit del 26 de setembre de 1940, fa 80 anys, pertinences de Walter Benjamin perseguit pel Tercer Reich a qui ha denunciat amb el pensament i la ploma. Una nit de por, desesperança i molta fatiga després de vagar set anys per l’exili europeu i d’una última i àrdua travessia pirenaica des de Banyuls de la Marenda en l’intent d’arribar als Estats Units. La policia franquista l’informa que l’endemà serà retornat a la França ocupada; fi del viatge, no surt viu de la cambra. Avançada la Segona Guerra Mundial i en aquella mateixa frontera fressada per refugiats, guàrdies civils, espies i maquis, els nazis capturen Baldiri Soler Artau, fill de Cassà de la Selva i alcalde republicà de Sils, acusat de passar gent. El maig del 1944 es converteix en el presoner número 30204 del camp de Neuengamme, sobreviu i hi deixa en dipòsit un penjoll i un rellotge de butxaca aturat a 3 quarts de 12. A partir d’avui i fins al 14 de febrer, al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera s’exhibeixen aquests objectes i els d’altres deportats com Josep Verges Font, de Sales de Llierca; Vicente Borjabad Aguacil, de Matute de Almazán (Sòria), Joan Lladó Mas (no identificat) i Francisco Navarro Serrano (València), en l’exposició Memòria robada. Es busca els seus familiars per poder-los-hi lliurar. Una justa restitució com just és recordar-los a ells i a Benjamin i la seva visió crítica de la història: “No hi ha cap document de cultura que no sigui al mateix temps un document de barbàrie”, va escriure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.